Preguntas rares i respostes sorprenents en un pont putejat

Tarda de curro, moooolta mandra. Els apunts de medi ambient rebregats per la habitació i la frustració de ser a casa i no on voldria ser per gentilesa d'uns simpatics senyorets que fan accions ilegals pq pooobres nomes cobren "300 de los grandes" a l'any.

En fi, la vida es cruel, aixi que per matar l'estona mentre es carrega una peli i busco la inspiració per acabar el post sobre caprica q estic preparan, fare un dels random testos aquests. Perque a pesar de tot, la vida segueix i un no ha de cambiar i voler ser el q no es.

1- Te consideras friki?
Más los demás que yo mismo. Aunque no me molesta que me lo digan
2- Serie de tv favorita?
BattleStar Galactica 2003. Sublime. Aunque la gente no lo crea es mucho mas q una guerra espacial entre humanos y cylons. Eso es solo el decorado de la autentica funcion: una trama magnifica y muy reflexiva.
3- Anime/dibujo favorito?
Complicado de decir. Siempre tienes recuerdos de infancia q no dejan ser objetivo. Supongo que Fly, Evangelion, y otras más desconocidas por la gente serian las favoritas
 4- Video juego favorito de consola?
Ufff, que duro es esto. La verdad: no sabria decir. La cosa estaria muy reñida. Uno de los candidatos seria sin duda el MGS de PSX. El Ocarina of Time también estaria en el podio. Y con los amigos... el PES5.
5- Estas viendo alguna serie/anime?
Muchas, demasiadas. Esto no puede ser sano: Caprica, The Walking Dead, Big Bang Theory, Dexter, Gossip Girl, The Vampire Diaries, Fringe, Stargate Atlantis, The Clone Wars... y anime lo q engancho por la tv. Soy mas de manga que de anime.
6- Juegas algún juego actualmente de consola o tipo rol/de mesa?
Consola o bien al FIFA 11 o bien al Dead Space.
En PC un football mannager 2011 o un world of goo siempre van bien para matar el rato. Suelo usar el pc solo para juegos de estrategia y no soy fan de los mmo.
De mesa... no hay tiempo para tanto, ni gente en casa dispuesta para eso.

7- Ultima serie que terminaste?
Caprica, hoy. Episodio 1x18 season finale y final de la serie por lo visto. Una pena, podia haber sido mejor.
8- Ultimo juego que  terminaste?
Creo que el Halo Wars, o el Batman Arkham Asylum alla por verano. Si no son vacaciones no tengo tiempo de mucho.

9- Película favorita?
Star Wars y Blade Runner... y no, no soy fan de la ciencia ficción XD
10- Personaje masculino favorito, ya   sea de series, película, anime o libro?
Tyrion Lannister. No hay discusión posible. Es dios. No he leido el 4º de Canción (sacrilegio, lo se) pq el no sale. Le sigue el otro crack que es Raistlin Majere.
11- Personaje femenino favorito, ya  sea de series, película, anime o libro?
Dificil... muy, muy dificil. Starbuck, o Mireille Bouquet, Jenneffer, el Aureo General, ... hay demasiados y ninguno sobresale lo suficiente.

12- Personaje masculino que odies, ya  sea de series, película, anime o libro?
No odio extremamente a ningun personaje, pero me sobran bastantes q no aportan nada en muchisimas series y libros.
13- Personaje femenino que odies, ya   sea de series, película, anime o libro?
Odio a Sansa Stark. Sobra, muchisimo. Es idiota y merece una ejecución. Por que Martin? Porque la palman personajes interesantes y esta muerma sigue vivita????
14- Libro favorito?
Todos los de Canción de hielo y fuego, empezando por Juego de Tronos.
15- Autor favorito de anime, cómic ?
Frank Miller y Grant Morrison. Los mejores autores de Batman EVER!!! De manga... mas dificil. Otomo y su Akira estan muy bien, Kawaguchi tambien me gusta bastante. Pero en quanto a anime se refiere estudio Ghibli.
16- Escritor favorito?
George RR Martin, seguido de cerca por Andrzej Sapowsky. Ultimamente Steven Erikson esta subiendo puestos en el ranking.
17- Ultimo libro que leíste?
Los Jardines de la Luna de Steven Eriksson. Malaz 1: el libro de los caidos. Me esperan el 2 y el 3 en navidades ^^

18- Ultimo cómic que leíste?
Sin City Edicion integral tomo 1 (incluye las 4 primeras historias). Genial, como siempre.

19- Tienes alguna manía rara?
Leer siempre el ultimo parrafo del libro antes de empezar. Si, lo se soy idiota y la de spoilers que me he comido por ello son de campeonato. Pero hay manias para todos los gustos.
20- Has tenido alguna pareja friki o tienes?
Ah pero eso de q los frikis tienen novias no era un mito?? XD

21- Tienes amigos frikis con quien compartir opiniones?
Sip, pero no comparten todo. Con cada amigo tienes algo en comun.
22- Prefieres series/películas dobladas o en V.O?
VO subtitulada, sin dudarlo. Aunque.. cuando voy con los amigos al cine... toca ver dobladas.
23- Te  han mirado raro por ser o decir algo friki?
Montones y montones de veces. Te das cuenta cuando un corrillo te mira con cara de suficiencia pensando: ese raro de alli en la esquina, con gafas, fijo q es friki.
24- Vistes tipo raro o tipo tribu urbana?
Nop… Solo de negro. A veces me pongo en plan hevy pero no muchas.
25- Que opina tu familia de que  seas friki?
Que tengo una edad ya y deberia madurar, abrirme mas a otras cosas. Olvidan que si algo te gusta no se deja asi de sencillo. Y con un padre q a los 4 años te enchufa la ATARI para jugar menos XD.

26- Tu sueño tiene que ver algo con este mundillo?
Si y no. Implicaria tener dinero para poder cumplirlo. Si me tocara la loteria mi sueño seria tener una tienda de literatura, cine y comic de fantasia y ciencia ficción.
27- Hay algo que te haya introducido especialmente en este mundo?
Si por mundo se refiere a frikismo entonces no. Aunque no es un "mundo" es sencillamente que me gusta algo y q tengo determinadas aficiones. No soy un bicho raro por ello.
28- Alguna serie/anime/juego que marco tu vida?
Star Wars marco mi infancia y casi mi vida. No preguntes porque. Sencillamente me impacto y profundice mucho en ese universo.
29- Piensas que dentro de unos años seguirás siendo igual o mas friki o nada?
No pasare de leer a Martin a leer por ejemplo a cervantes. Supongo q cambiara q tendre menos tiempo y  mas dinero para gastar, con lo que coleccionare mas y disfrutare menos. pero en si no cambiara mucho. 
30- Ultimo evento que asististe de estas caracteristicas? 
El salon del Manga de Barcelona.

31- Sueles hacer fiestas frikis con los amigos?
Hace tiempo que no. Los amigos se hechan novias, los estudios requieren tiempo, y mucha gente opina q tirar daditos a los 22 ya no procede. En fin, cosas de la vida...
32- Simpson, futurama, padre de familia o south park?
Futurama o padre de familia. Pero mejor Futurama.
33- Porque hiciste este test?
me aburria. y necesitaba un descanso. Un poquito largo no??
34- Que te parece el test?
Largo. Poco comun...35- Color favorito?
Negro
36- Star wars o star trek?
He de contestar o ya se deduce por lo dicho anteriormente? Ojo q no desprecio Star Trek para nada, me gusta mucho, peeeero lo otro marco mi infancia.
37- Poe o lovecraft?
Esto es como papa o mama XD Lovencraft, pero los cuentos de Poe son geniales.
38- Personaje de disney favorito y pelicula?
Scar, el gran Scar. O Jafar. Los malos disney de las antiguas pelis son grandes personajes.
39- Si pudieras ser un personaje cual serias?
Rhaegar Targaryen. Tragica historia, tragico amor, tragico final. Parece el destino de todo neoromantico XD
40- Alguna cosa que quieras conseguir de material friki en estos momentos?
Mi propia coleccion de sables laser, los cuadros originales de Dead Moon y del Epilogue, un Delorean o en su defecto una Eleanor, ...
41- Algún programa de actualidad que te guste/veas?
No suelo ver mucho la tv. Soy de la vieja escuela, con el transistor a todos sitios. Programas de radio? El octavo pasajero, game over, misteris... depende de lo q interese
42- Escuchas la radio?
Si. Mas que nada escucho Podcast, emisoras musicales y el marcador internacional y los partidos del barça.
43- Música favorita?
Simfonic Metal y viejas glorias del hard rock.
44- Escuchas B.S.Os u O.S.Ts de juegos,peliculas o series?
Si, BSO de todo.
45- Frecuentas tiendas de cómics, videojuegos o merchandising?
Sip
46- Compras merchandising habitualmente?
No demasiado. Prefiero gastar en libros.
47- Trabajas o estudias algo que tenga que ver con tu afición?
Si, estudiante de ingenieria de dia y monto guardia en el muro los fines de semana. La guardia paga bastante mal XD
48- Has introducido a alguien al mundillo friki?
Mi hermana se esta pervirtiendo ella solita y mis amigos ya lo eran, solo he dado algun empujoncito.
49- Posees figuras o posters de personajes que te gustan?
Lo que cabe en la habitacion, lo q el tiempo me permite conservar. Si, poseo, pero menos de las q me gustaria.
50- Has visto alguna serie de imagen real no emitida en tu pais?
unas cuantas. Por ejemplo: la serie Wiedzmin o diversos doramas.

I fins aqui el questionari freak. Dema CAPRICA, o com fer una precuela amb grans idees i quedarse a mitges.

Resident Evil: Ultratumba o "esto lo han hecho para poner a los tios"

1996, Japó, Oficines Centrals de CAPsule COMputer (CAPCOM).

El virus T i el seu antivirus, la font de tot

En plena efervescencia dels Survival Horrors, CAPCOM decideix crear un joc capaç de rivalitzar amb el mític (per aquella época) Alone in the Dark. El resultat es batejat amb el nom de Biohazard (conegut per aquí com a Resident Evil). La dificultat, la mecànica de joc, i un llarg etc, de coses van fer que tots els jugadors li guardéssim un lloc especial en les nostres biblioteques. L'èxit va propiciar diverses secueles de la saga com el 2 amb Chris Redfield, el 3 amb Nemesis, el 4 amb Leon S. Kennedy i Ada Wong, i el més recent RE:5. També altres històries menys destacades com el 0, els notables code verónica, o els experimentals Outbreak (mític elefant XD).

Wallpaper del remake per GameCube del RE1

En una època en que en cinema d'acció semblava necesitar de noies exuberants i arguments de videojocs per captar el jovent a les sales de cine, Paul Anderson va decidir aprofitar el filó i probar sort amb Resident Evil, basada en l'argument del primer joc. La guapa triada per fer d'Alice va ser Milla Jovovich, una decisio que pasats els diversos capítols de la saga es pot considerar encertada. Acompanyada de diverses fèmines (Michelle Rodriguez, Ali Lartet i Sienna Guillory) amb vestimenta lleugera i arrapada (recordar el mític vestit vermell de Alice a RE1), Alice repateix estopa i polvora a uns zombies de escasa varietar de diseny al principi, pero que a cada entrega tenien algun "guinyo" per als fans dels jocs.

Zombis, botes altes, vestit insinuador, armes i noia sexi: cóctel altament dirigit a tios XD

Entrant ja en matèria i resumint el que se sap de la saga fins ara, la corporació Umbrella experimente amb un virus que pot reactivar teixit mort. Accidentalment el virus s'expandeix per "la colmena" i la IA anomenada la Reina Roja la conté. Un grup d'especialistes d'Umbrella son enviats a investigar els fets causant el despertar dels morts-vivents. Alice sobreviu, la colmena es segellada i un dels companys del grup acaba amb una ferida i es segrestat per umbrella per al projecte Némesis.

Umbrella en el seu afany per tornar a tenir el control intenta reobrir la colmena, pero se'ls escapa de les mans i tanca a tothom dins de Racoon City en un intent de contenir la infecció i fer servir la ciutat com a banc de proves per a Némesis i Alice. Finalment Alice aconsegueix que Némesis es rebeli i es capturada per umbrella. El film acaba amb Alice fugant-se d'unes instalacións d'Umbrella on han seguit experimentant amb ella.

A Extinción, Alice es troba amb un grup de refugiats que intenta escapar de la infecció. Alice intenta ajudarlos a arribar a Arcadia (la ciutat sense infecció) mentre alhora proba d'escapar de les mans de Wesker, el president d'umbrella que la vol recuperar i experimentar amb ella. Finalment Alice aconsegueix un helicopter en el que enviar els seus amics (entre ells Claire Redfield) a Arcadia i destrueix un laboratori d'Umbrella on troba centenars de clons d'ella amb els mateixos poders psíquics.

L'spin off d'animació anomenat Degeneración, explica la història de Claire Redfield i Leon S. Kennedy, entrecreuant l'argument entre el que passa als videojocs i a les películes. Tracta de com intenten impedir que el virus T es traslladi als EEUU.

Un cop entrats en matèria, en quan a la película que ens ocupa té de tot. En linies generals es millorable. L'escena de presentació del repartiment en ple Shibuya la vaig trobar brutal, amb una calma i despres el plano allunyant-se i mostrant la invasió.

La escena posterior, en la que es presenta a Wesker com a antagonista i a una Alice que busca revenja es senzillament un: justifiquem el 3D incloent flipades mil, la majoria excesivament surrealistes. La película al cap de 10 minuts dona un tomb interessant, ensenyant una Alice novament terrenal i que se sent sola. Remarcable aquell impàs en que es grava el seu diari personal (no entenc com mes de 160 dies i encara té bateria i cinta XD). Es un dels moments més destacats argumentalment.

Al tornar cap a la civilització la cosa torna a lo esperable: zombies, flipades i bales ( ningu els ha ensenyat a fer algo més que un us del bullet time?? acceptable, pero excesivament recurrent) . Menció destacable l'escena de l'avió aterrant amb Luther West exibint q es poden flipar clarament. Es trist que des del primer moment en que et presenten els personatges saps clàrament qui morirà i qui no, malgrat alguna sorpreseta inesperada. Tampoc s'entén que tants dies com portaven tancats i precisament aconsegueixen trencar la fortalesa aleshores XD, pero aixo es argument, lo cual puc acceptar. El que clarament no es acceptable es l'escena de les dutxes. Pero senyors guionistes, que fan!!!! l'escena aquesta esta a huevo perque la Alice ensenyi cacha. Que vale que la Claire amb el cabell mullat flipant-se es la mar de seductor, pero tots (si tots) voliem veure una lluita a lo onechanbara (no volgueu saber que es, perque la película no te delicte).

L'aparicio de Chris es un guinyo a Prision Break clarñisim. Una mica desaprofitat com a personatge, perque no li dura ni un quart d'assalt a Wesker, malgrat que tot fan dels jocs sap que no pot morir. La fuga es basicament inversemblant. El moment del teulat està a l'alçada de l'esperable pero el passeig pel clavagueram es fa soporífer.

En quant a la conclusió de la película nomes puc dir una cosa, jo vull que el meu cotxe tingui uns vidres com els de la escena del combat. L'exces de grimilla que fan els chuchos sobra, i bueno, el senyor inmortal aposto que no se com, pero es com terminator: "tornaré".

L'epíleg es clarament la porta a la seguent película per si aquesta fa prou caixa. Agrairia algo més banal per la propera, Com un outbreak, amb desconeguts. Luther està bé com a personatge, aixi que podrien aprofitar i reunir diversos estereotips desconeguts i fer algo més en plan supervivència que no pas això. Pero tots sabem que no serà pas aixi.

En quan a planos de càmera i l'us del 3D la película es correcte. Algun efecte interessant com la realentització de la lluita de Claire i l'home de la destral, i algun plano de càmera correcte. El 3D carrega molt la vista, en especial en els moments del chulazo wesker. Es com una mescla de chulazo de crepúsculo amb ulleres, i acròbata hormonat. Amb el carísma que té al joc i lo desaprofitat que està aqui. El guió no es el millor per al seu lluiment, i la interpretaciño tampoc es que doni gaire de si.

En resum película només recomanable per als fans de la saga. Sino probablement us aborrireu perque us perdreu aquells detallets posats per als fans. Tampoc aneu si us carrega molt el 3d. Malgrat les constants pauses entre escenes amb 1 segon de pantalla negre, surts de la sala amb mal d'ulls. No es recomanable si no heu vist la resta de películes. En especial la 3, perque les referències son constants. Malrgat tot, es pot seguir si et donen 4 idees bàsiques gràcies als flashbacks. I si teniu lentilles (no com jo), porteules, perque dur 2 ulleres al damunt es molt incomode. 

Properament una de séries.

Artbooks interessants: Dead Moon o "la japonesa esa que aparece en tus sueños"

"Su corazón late al son de instrumentos de cuerda; sus brazos se mueven en armonía con el ritmo del tambor. Eleva las mangas con el inicio de la música; danza como copos de nieve arremolinándose. Gira incansable y da vueltas sin parar; nada bajo el cielo iguala su velocidad; las ruedas de los carruajes son más lentos y ni siquera el remolino puede alcanzarla..."   -  Bai Juyi (época Tang)

He de començar aquesta entrada demanant disculpes. Servidor no en té ni idea d’art. I els amics historiadors probablement posarien el crit al cel si em poso en plan analista del que no sóc. Per tant, em prendré aquesta actualització a mode de divertimento en el que intentar explicar una historia i que em va seduir d’aquesta…

 Luis Royo, nascut a un poble de Terol l'any 1954

Tot comença al Saló del Manga 2009, amb una exposició que venia en els tríptics promocionals i que ocupava un lloc destacat a la web: Luis Royo i la seva col·lecció Dead Moon. Abans d’això, coneixia el Sr. Royo, però la seva obra (bastant pujada de to la majoria de vegades) no era sempre el meu fort, malgrat reconeixer que té un talent innegable. L’artbook dedicat al Tarot i algunes obres més obscures  son les tenen la seva gràcia per mi.

 "La Anunciación", una de les obres més conegudes del Tarot de Royo

Atret per la pintura d’una Japonesa que vaig trobar absolutament encisadora vaig convèncer la frikipandi per “perdre” 10 minuts a la sala d’exposicions... veure allò en al natural no te preu. Quadres de considerables dimensions pintats amb diferents tècniques però tots sobre la mateixa temàtica: una guerra al Japó medieval, un amor impossible entre un guerrer i una fetillera (que malament que sona en català), una ciutat escenari de l’enfrontament entre 2 clans, dues persones nascudes per odiarse pero destinades a trobar-se... no explicaré pas l'argument. Això no es gaire més que el que trobareu a la contra dels llibres.

 Les portades de Dead Moon i el seu Epileg, amb Luna i Marte

Dead moon no es un llibre d'ilustració a l'us. Tampoc un conte, malgrat explica una història ben narrada. Ni se'l pot encasillar com a novela gràfica, perque té massa text per ser-ho. Es una mescla de totes tres coses. La història dels 2 clans rivals que lluiten pel domini de la ciutat de Louyang. 

 La ciutat de Louyang, escenari de la historia

Des dels castells You (savis i bruixots) i Chan (guerrers), Royo deixa anarse'n en aquesta fantasia medieval d'un orient decadent i mostra que es capaç de transformar el seu erotisme en sensualitat. Prova d'això son les diverses pintures que mostren Luna com una "princesa gòtica" de nombrosos tatuatjes y abudnants transparències.

La seductora Luna, tot suggerencia, tot sensualitat

La vestimenta i els paisatges, un altre dels forts de aquest recull d'obres

Pel que fa a l'estil de les pintures recollides hi han acriliques, olis, carbonets, "témperes", acuareles...

La contraposició de pensament de Luna i Marte (que seríen com el Ying i el Yang) dona lloc a diferents visions sobre la vida. Marte pretén fruïr de la glòria de la Guerra, i que el pas efímer de l'existència esdevingui alguna cosa més per deixar petjada en el món dels homes. Luna, es més donada a altres arts, a un anar més enllà, a buscar el quid de les coses, l'esència veritable, buscar en els astres i la màgia les respostes que no troba.

En quant a format dels Artbooks, la veritat es que l'encuadernació en tapa dura i llom en tela, aixi com la quantitat d'imatges fa que no sigui una adquisició econòmica (uns 24 cada llibre). L'epíleg ve amb un DVD explicatiu en el que entrevisten a Royo que parla sobre l'obra. Degut a l'èxit d'aquesta, s'ha fet tot un seguit de merchadaising al voltant: portfolis amb llàmines, posters de gran tamany, calendaris, cuaderns d'escriure, ...

Us recomano que li doneu una oportunitat, no us decebrà. Acabo amb 2 cites: una del llibre i una que agafo prestada d'algú que sí enten d'art.

"Detrás de las nubes viaja la Luna; ella nos mira las noches claras, y nosotros la miramos a ella. Pero cuando extendemos el brazo no la alcanzamos. ¿Qué haríamos las noches sin la Luna aunque viaje lejana? ¿Aunque viaje por detrás de las nubes? Alguna noche yo viajo por detrás de las nubes. Alguna noche yo viajo con la Luna"  -  Anónimo (época Qing)

"Ars longa, vita brevis"

Inception (origen) o la manipulació del subconscient

Christopher Nolan es un director que no acostuma a deixar indiferent. Aquest anglès de 40 anys va saltar a la fama fa 10 anys amb un interessant film titulat Memento, sobre un home que pateix amnèsia i investiga l’assassinat de la seva dona. Per ajudar-se a recordar, fa constants fotografies i es tatua al cos aspectes remarcables de la seva vida. El premi al festival de Sundance per aquesta pel·lícula li va valer el reconeixement de la crítica. Després Nolan, va rodar Insomnia, amb un càsting més conegut, però sense la frescor del seu anterior film.

El senyor Nolan, director de la pel·lícula

Nolan va ser descobert pel gran públic al reinterpretar la figura de Batman. En contrapunt amb un Batman més còmic com el de Tim Burton, Nolan va buscar l’essència més fosca del personatge, aconseguint dues grans pel·lícules (ja es veurà la tercera d’aquí a un parell d’anys) de les que es recordarà The Dark Night per el paper de Joker que va interpretar magistralment el difunt Head Ledger.

 El que podria haber estat i mai serà: Kristen Bell (Harley Quinn) i Head Ledger (Joker)

En aquesta saga Batman, Nolan es va consagrar com un gran cineasta d’acció. I arrel de que ja s’havia fet un nom, va decidir posar fil a l’agulla al seu projecte més ambiciós: Inception.

Traduïda com Origen, la pel·lícula narra la història de Dom, un especialista en el subconscient que, juntament amb el seu equip, roba les idees de la gent mentre somien, convertint-se en una espècie de lladre que realitza espionatge industrial per encàrrec. Per fets passats, Dom es un fugitiu de la justícia estadounidense, i veu en un encàrrec de Saito (un empresari influent) la possibilitat de quedar net davant la justícia. L’encàrrec es senzill, però en comptes de extreure una idea, el q es vol es ficar una idea, fer una “inception”, realitzar origen; una tasca que ningú ha fet mai però que Dom creu possible.

Tranquils, que això només son els 10 primers minuts de pel·lícula. Ni arriba a això. Origen, es molt mes complex i satisfactori. Els somnis s’exploren en tota la seva plenitud en el film, fent que la línea que separa la realitat del subconscient s’arribi a difuminar fins a punts que la fan imperceptible.

 El particular grup de treball de Dom

En tot moment l’espectador se sent immers dins el film, amb una trama que malgrat tenir “diferents nivells” es pot seguir raonablement bé. Els efectes especials potencien la sensació de que dins els somnis l’impossible esdevé possible, fent que es pugui arribar a creure que el somni es la realitat i la realitat un producte del subconscient. La successió de projeccions i records del protagonista entremesclats amb la trama en si de la película aporten un cóctel interessant que no permet avorriment en els gairebé 150 minuts de film.

 La ciutat plegant-se. Una awesomitat d'escena en quan a efectes especials

La pel·lícula en si porta finalment a pensar si realment no seria mes senzill viure “a lo Matrix”, connectat en una màquina, somiant permanentment una realitat paral·lela i manipulable, per tal de sentir-se realitzat o si val mes la pena tenir una experiència real per molt que aquesta sigui mes complicada de viure.

La resposta es: you’re waiting for a train. a train that will take you far away. you know where you hope the train will take you, but you cannot be sure. but it doesn’t matter, because we’ll be together...

 PD: Lluiteu pels somnis, o moriran éssent aixo quan el tótem caigui.

# Random llibre: Retrum cuando estuvimos muertos

He d'admetre que la literatura fantàstica m'apasiona. A vegades la gent pregunta: no et canses de sempre el mateix. Doncs no, perque sempre i malgrat la temàtica hi ha coses noves a descobrir, petites meravelles en forma de llibre.

Pels volts de l'Abril d'aquest 2010, estant al poble en un matí de tormenta (oh com s'anyoren aquells dies de llar de foc, pluja i calma) estava jo escoltant la ràdio. Si mal no recordo, el senyor Basté em va sorprendre amb una entrevista inesperada. El convidat, un vell conegut de les tertulies a les ones hertzianes: Francesc Miralles.

Francesc Miralles, l'autor del llibre

El sr. Miralles venia a parlar del seu llibre. Aparentment i degut a la naturalesa del programa, pensava que seria la tipica noveleta de periodiste amb aires d'escriptor que (en general) no m'interessen. Pero com estava passant apunts la vaig deixar de fons, com diu la gent gran, perque faci companyia XD.

Sorpresa la meva quan a l'entrevista parlen d'un llibre sobre uns joves que frecuenten cementiris, que es comuniquen amb els difunts, una novela juvenil amb un escenari altament interessant: el cementiri de sinera. Per aquell que ho desconegui, el cementiri de sinera es un poema de Salvador Espriu sobre el cementiri d'Arenys de Mar. Vaig decidir que allò era massa temptador per deixar-ho passar, i em vai apuntar al primer posit que vaig robar: retrum, fnac*, llom negre.

Imatge del cementiri que no se perquè coll**s no em deixa penjar

Per Sant Jordi, entre el dispendi habitual, va ser una de les adquisicions, i realment em va sorprendre. El primer que sobta les pagines, pintades de negre, que fan que el llibre sembli un grimori (lo cual em va fer moltisima gràcia, i mes sabent que ho fan a mà). A l'interior es troba la història de Christian, un noi solitari amb un pasat traumàtic que es troba amb 3 joves un dia al cementiri. Els joves pertanyen a RETRUM, una ordre que parla amb els difunts i te uns extranys rituals per formar-ne part.

 Portada del llibre en català (lletra rosa) i castella (lila)

Dins l'ordre hi ha Alexia, una noia mortalment seductora que evidentment conquistara Christian (i a mi pq no pot que sino també jejejeje), amb una relació que va més enlla de la vida tal i com s'entén.

La història explica la lluita de Christian per intentar trobar el seu lloc al món, intentar deixar el passat enrere malgrat que aquest sembla perseguirlo. I de pasada ens mostra el món d'aquests éssers, els pàlids, que es podrien definir com una variant dels gòtics.

 El artwork que serveix de portada, amb Alexia i cinera representats.

Interessant també la resenya musical del llibre, on apareixen interessants temes de bandes com siouxsie and the banshees, sisters of mercy, bauhaus, etc... i també temes més desconeguts, com els que ha composat el propi autor del llibre amb la seva banda Nikòsia (molt recomanable). Un dels seus temes (when we were dead) es la base en la que es va inspirar el llibre (tema del que podeu trobar la partitura a la web de retrum).

 siouxsie and the banshees, que apareixen al llibre amb el tema Nightshift de l'àlbum Ju Ju

I no us vull explicar gran cosa més del llibre que sinó us aixafare l'argument. Es una experiència intensa de llegir, rapida i absorvent, que deixa amb ganes de més. Una lectura laxa que sempre va bé per l'impàs entre dues obres complexes. Ideal pel metro per tenir capítols curts.

Només em queda dir que es molt gratificant conèixer els pàlids i que, a la meva manera, em sento una mica com ells (sense pintures a la cara pero si amb aquell intringulis per el què hi ha més enllà i per una musica i uns llocs que sempre m'han cridat bastant).

I fins aquí aquest artícle, escrit amb els 10 minuts que li faltaven a la rentadora per acabar XD Us deixo amb un parell de links sobre la música del llibre i fins la pròxima.

Playlist de la cassete que Alexia li regala a Christian, molt interessant

Banda sonora de grups "catalans" per escoltar (ex: Nikosia)

*PD: i perquè el fnac siguen soci de l'abacus (+ barat). Doncs senzill, en el seu moment regalaven al fnac un CD promocional amb les cançons del segon link que teniu aquí. Per 1 euro de diferencia amb el preu del abacus, valia la pena.

Cinema d'estiu... pero no el mes convencional

En aquesta gris tarda d'Agost en plena Barcelona, despres d'un bon cafè i fent un descans de les hores que passo davant els apunts em sento en deute amb el setè art. Més concretament vull ajudar a que la gent conegui un director que particularment m'agrada, i que te en la seva filmografia, pel·lícules altament interessants.

Gràcies a una interessant xerrada d'ahir tarda, m'animare a presentarvos a Kevin Smith!

Kevin Smith, o Bob el Silencioso, en les seves películes

Kevin es un director minimalista en els seus inicis. La seva primera película i segurament una de les mes reconegudes es Clerks (1994). La película, de pressupost molt reduït, mostra un dia normal d'un empleat d'una tenda de autoservei. La gràcia de la película (en blanc i negre) es els interessants planols de cámera (els detalls que mostren) i unes línies de diáleg mes que correctes. Es la 2a millor peli de Smith, al meu entendre.

Clerks, la gran peli de Smith

Abans de proseguir en el cinema de Kevin Smith s'han de tenir clares una sèrie de preceptes. Es un director clarament independent, que basa les seves trames en la relació entre els diversos personatjes que té, i amb altes influències del món del còmic, fins al punt de que la seva pròpia filla es diu Harley Quinn Smith (per els no entesos, la "companya" del Joker als còmics de Batman).

la doctora Harleen Quinzel interpretada per (ai omà que rica) Kristen Bell

A part de director i actor ocasional (interpreta el paper de Bob "el silenciós" a les seves pròpies pel·lícules), Kevin també es dibuixant ocasional de còmics, i queda palès amb que tenen un paper important en la trama de les películes, com a teló de fons o bé com a autoparòdia amb Bluntman i Crònic (un comic inspirat en els personatges de Jay i Bob que apareix en més d'una película). Fins i tot Stan Lee (el deu dels comics americans) fa un cameo a Mallrats (1995).

Bluntman & Chronic AKA Jay y Bob el silencioso

En quan a pel·lícules imprescindibles jo citaria Mallrats (pero pq a mi m'agrada el tema comic), Persiguiendo a Amy i Dogma. En aquestes películes apareixen els ja citats Jay i Bob, que també tenen película pròpia autoparodiantse (força divertida de veure si us cauen en gràcia els antiherois, pero dolenta com a peli en si).

Escena de Mallrats

En quant a l'argument d'aquestes Mallrats explica la relació de 4 joves i les seves vivències i experiències un dia que van al centre comercial, Persiguiendo a Amy  (la millor de totes) tracta sobre la indefinició d'una noia envers la seva sexualitat i la frontera entre amor i amistat, i Dogma es una paròdia sobre peripècies d'uns angels que han d'impedir un pla de Azrael (molt graciosa).

Persiguiendo a Amy

En un segon nivell estarien, per mi, Clerks (II), que recomano veure les dues amb poca diferència de temps per copsar millor els detalls (i de pas veure com al 2 sobra una mica XD) i una chica de jersey que no em va acabar de fer el pès, perque fluixejava.

En quan a la seva filmografía mes recent, no he vist encara Vaya par de polis, i la de Hacemos una porno? doncs es simpàtica pero potser s'allunya una mica del cànon tipic de Smith.

La película traduída com a: ¿Hacemos una porno?

I en fi, aixo es tot per avuí. No us vull explicar més perque sinó no tenen gràcia. Pero creieume, per un moment en que volgueu una película per estar tranquil i veurela pero siguent igualment amena i divertida doneu-li una oportunitat. Pero sobretot tingueu en compte que el Smith del principi es el bò, el que s'ha de veure. A partir de Dogma tot es menys.

Sobre la vida, miracles, frikades i cotilleos del sr Smith la wikipedia en va plena, aixi que no em sigueu vagos i si voleu saber més aneu alla.

Fins a la pròxima que no se quan serà. En un periode indeterminat que va des de quan em plagui fins al 10 de Setembre, dia en que actualitzaré si o si sino he posat res abans parlant, probablement, de sèries per l'any 1 A.L. (after Lost XD). Un homenatge a Fringe o una oda al vici no gens sa que es Gossip Girl.

New year, new life, ... old habits XD

De que surti o no ja es una altra historia, pero trobo a faltar escriure. Aixi que intentare reprendre aixo a ritme de 1 entrada per setmana. Se que costara, perque a vegades fa mandra, i falta temps i tot aixo, pero ho he d'intentar. Perque sino acabo empastifant els apunts de la uni amb pagines a llapis sobre histories de vampirs enlloc d'escoltar com s'apliquen les aletes de un IC jejeje

Aixi doncs que pasat examens (lease despres de la primera setmana de Setembre) aixo adquirira el ritme d'actualització que li pertoca, tractant temes de cine i literatura, amb algun esquitz de musica i oci digital, i el que se li acudeixi a servidor.

Bona reentreé a tothom i apa siaua!!!