FCB 08-09: Un grup en que el crack es el bloc.

Ahir va tenir lloc el primer assaig mínimament seriós per al nou Barça de Guardiola. La fiorentina, un dels clubs que disputara la prèvia de la Champions era un bon test per saber a quin nivell està aquest equip, tenint en compte que encara estan exempts de la seva plenitut fisica.

La conclusió rapida es que van arrollar claríssimament al rival. En 3 partits, el balanç de gols es espectacular. I el joc... sembla la millor versió del Barça del doblet. Malgrat tot jo mostro reticències. Tenim un equip clarament descompensat. Manquen jugadors en determinades posicions i en sobren en altres. Així doncs, fent un analisi ràpid he de dir que la devantera esta horriblement confeccionada.

DANI ALVES:

Un pulmó constant. Un lateral que es més que un simple defensor. Un home que si li sumem Messi, crea la millor banda dreta del món. Pero Pep Guardiola tindrà feina per tapar el forat que deixa Alves cada cop que puja la banda. Es una aposta segura, si tal i com sembla, el grup es mou com a tal en un compàs perfectament harmonitzat. Malgrat tot, ens ha sortit massa car.

GERARD PIQUÉ:

Un defensa de la casa amb bona sortida de la pilota. El suplent ideal de Màrquez que no desentonaría tampoc de titular. Bo, bonic i barat. Si a tot aixo li sumem experiència en un club de primer nivell i compromis per ser de la casa ens trobem amb una de les incorporacions mes encertades.

MARTÍN CACERES:

No en tinc ni idea. Per mí, Caceres es un autèntic desconegut. Si es un bon o un mal jugador, nomes el temps ho dirà, pero 16 milions d'euros per un "meló per obrir" es excessiu. A més, jo el veig un cromo repetit de Milito. Que feia falta un central-lateral, si. Que fos una aposta de futur, també. Que valgués aquesta burrada... evidentment no.

SEYDOU KEITA:

Amb tots els meus respectes, aquest es el clar exemple de que Txiki Beguiristain no te nivell per ser secretari tècnic del Barça. Em consta que el club feia temps que seguia Keita, concretament un parell d'anys. La pregunta es: com no el fitxes quan val 4 o 5 milions i acabes ara pagant 15 per ell? Si realment ja el coneixes, la clau esta en apostar quan toca.
Futbolisticament em sembla un jugador nomes apte per partits molt fisics. A la champions, contra italians i anglesos anira genial, pero per la resta... el veig una mica tronc, en particular xutant. De moment li dono el benefici del dubte, pero el veig com a carn de banquillo. Hem fitxat un suplent de luxe, pero no un titular

ALIAKSANDER HLEB (o com coi s'escrigui)

Hleb em sembla directament un suplent. D'acord q ahir es va lluir, pero si vol ser alguna cosa en aquest equip més val que millori els seus registres anotadors. 3 gols per temporada en un mitjapunta es inacceptable.

PEP GUARDIOLA:

Dels possibles tecnics sense equip a principis d'estiu, era l'aposta exotica. Laporta i Txiki apostaven per ell, l'aficio volia Mouriho i si Sandro fora president, el nom de Scolari tambe hauria entrat a les llistes. Descartat "Mou" i sense possibilitats de que vingues Wenger, Guardiola era la millor opcio. Dos mesos despres, em declaro un fan acerrim de la seva filosofia de treball. es el que feia falta. l'unic dubte que tinc d'ell es la seva qualitat per tactiques, jugades a pilota parada i lectura de partits. Manca experiencia, pero segur que apren rapid. No es una mala aposta.

HENRIQUE ADRIANO BUSS:

Aposta de futur caríssima. 10 milions d'euros per algu que fins fa 6 mesos no jugava a primera divisio es una bizarrada. Marxa cedit a no recordo quin equip alemany, lo cual es una ficada de pota majuscula: si se suposa que es un central de futur per al barça, hauria de jugar cedit en un equip de primera divisio. A la Bundesliga no se li ha perdut res. Tocara veure futbol int i escoltar el Costa i l'Axel Torres per seguir les evolucions d'aquest internacional sub-21.

Pero la devantera... ai. Tenim nomes 2 homes en qui es pot confiar i que son especialistes nats: bojan i messi. Henry es carn d'incerso, i si realment el Manchester ofereix 19 milions doncs llaçet i gracies. Eto'o, sincerament no es el mateix des que es va trencar. Marca igual, pero no mossega com abants ni esprinta com abants. S'hauria de vendre. I la banda esquerre es un desert que ocupa don Andrés perque no hi ha cap especialista en aquella posició.

Pedro em sembla un bon suplent de messi, pero igualment cal un devanter i un extrem. Si fora jo, la tria es facil: Benzema i Silva. Pero com es Txiki qui fitxa, em veig amb Eto'o i malouda o trezeguet i arshavin.

Nomes espero que cuan rodi la pilota els fets no em donin la rao. Gustosament em menjare les meves paraules.

Dexter, el buit que intenta omplir-se

Fa poc (cosa d'un mes) un amic en un fotolog recomanava la sèrie Dexter. Donat que no tinc televisió per cable (ergo no puc veure la Fox) doncs vaig decidir esperar fins que cuatro la va començar a emetre en obert. Un cop vist el primer capítol a la tele, vaig decidir donar-li una oportunitat. Ja que estem en període vacacional, i els esmorzars s'allarguen una mica més del compte, he aprofitat per visionar-la sencera.

Faig cinc cèntims de la serie. No es spoiler, ja que ho podeu veure tot en els primers minuts del primer capítol. La serie segueix un fil aparentment senzill, pero que mica en mica es va enrarint. Dexter Morgan es un forense especialista en sang qu treballa pel departament de policia de Miami. Es fill adoptiu de Henry Morgan, un policia de gran sentit de la justìcia que va morir d'un atac de cor. Dexter, degut a un trauma infantil, te impulsos interiors que l'obliguen a matar per "sentir-se realitzat". Seguint un estricte ritual, selecciona els assassins que estan lliures per culpa d'errors del sistema i els executa meticulosament. Es letal i infalible.
Ell no es considera un ésser humà, ja que esta mancat de sentiments i rara vegada mostra emocions. No obstant fingeix constantment per mantenir-se segur. La máscara fa que sigui un bon company de feina, un bon germanastre de "Deb" Morgan i una bona parella per Rita i els seus fills. No obstant tot es trasbalsa quan Dexter reb un cas d'un asassinat en que la victima ha estat descuartitzada, pero no hi ha ni una gota de sang en tot el cos...

Es interessant observar com el món de Dexter va canviant a mida que avança la primera temporada i com surt a la llum el seu passat, i com pren una série d'importants decisions que culminen a l'ultim capítol en un acte inversemblant. La segona temporada es quan Dexter pateix una "crisi d'identitat", els pilars de la seva existència es desmoronen i finalment ha d'optar per un modus vivendi. Es deixa la porta mig oberta per si hi ha d'haver una tercera temporada, mes que res per tancar la història de Deb, ja que la resta queda tot força lligat.

Tocs policials, poca acció, abundant sang en determinats moments i grans reflexions son el que planteja aquesta recomanadissima série. La podeu veure a la fox, a cuatro o per internet (a pagines com series yonkis, per exemple). Aixo si, la serie guanya molt en v.o. i subtitulada. L'ampli domini dels insults que te Deb es impagable.


En fi, que es 100% recomanada. ¿Dark Defender o Bay Harbor Butcher? Veieu la série i veureu que decideix la laberintica ment d'aquest brillant forense.