viernes, 12 de julio de 2013

Propostes "culturals" d'estiu

A part de la cançó de l'estiu, gelats, platja i piscines hi ha més coses a fer aquest Agost. És el moment ideal per aquell llibre que no vols portar al metro perquè pesa massa. O per aquell Skyrim etern que necessita de més hores que les que se li poden dedicar durant l'any. I que me'n dieu dels clàssics blockbusters?

El sol i platja està bé, pero doneu-me un xic d'ombra i un bon llibre

En resum aquest post pretén únicament fer unes quantes recomanacions de cara a aquestes setmanes de més relax. Propostes, potser, una mica allunyades de lo convencional (al menys les literàries).

- LITERATURA

Un classic de la fantasia. Revisat per l'edició de l'aniversari.

La primera proposta és American Gods de Neil Gaiman. Aprofitant que s'ha reeditat, és una bona oportunitat per un clàssic àmpliament premiat, que explica la història de Sombra i el seu periple en una guerra entre uns deus molt humanitzats (els clàssics i els de la tecnologia). Historia adictiva i escrita sense pels a la llengua, que critica la societat alhora que presenta una aventura interessant.

Per fi reeditada. Un 3 en 1 que promet. Llàstima que les altres novel·les de la saga no estan traduïdes
Seguim amb la companyia negra, on s'explica la història fantàstica d'un grup de mercenaris que volta pel món guanyant-se la vida. La cruesa del seu dia a dia esta minuciosament relatada en aquesta novel·la que intenta seguir l'estil dels nous clàssics de la fantasia. La present edició recopila el primer arc argumental de la saga que esta composat de 3 llibres. Una mica car (tenint en compte la tapa tova) però altament recomanable.

Pels que teniu mono de Martin, una proposta diferent
Recordeu la série "Heroes", amb personatges que tenen superpoders i alguns son bons i altres dolents? Traslladeu tot això al NY de després de la 2ª guerra mundial i passeu-ho pel sedàs de la ploma del Martin i aquí teniu el resultat. La primera i segona novel·la de les 22 que composen la saga ja estan disponibles en castellà. Cal aprofitar el filó de Game of Thrones a la TV per compra ara totes aquelles traduccions del Martin que s'estan publicant. Sol ser garantia de diversió

Volum III, el final, recén tret del forn editorial
Si voleu algo lleugeret, la Canavan sol ser un valor segur. Una dona que escriu fàcil, amb ritme, i que sol proporcionar aquells moments de desconnexió, mitjançant capítols curts i àgils, cadascun amb un personatge que son força independents entre si. Perquè doncs ho recomano aquí quan sembla idoni pel metro? Perquè son 3 llibres, i es llegeixen bé del carro. La trilogia de "la espia traidora" ens explica les peripècies de Lorkin, el fill de Sonea en el seu viatge a Sachaka. També protagonitzen el llibre la ja coneguda maga negra i el lladre Cery. El tercer arc argumental se situa a la capital Sachakana amb Dannyl, que senzillament sobra i alenteix la novel·la. I la quota simpàtica i fresca la aporten les noves incorporacions femenines.

Una historia molt humana...
Per últim, alguna cosa en la llengua de Shakespeare. Si bé es cert que la Canavan no es fa pesada en anglès, el seu "excés de pàgines" si (unes 1200 entre els 3 llibres). Per aixo prefereixo novel·les curtes i auto-conclusives en aquest idioma. És el cas de Wonder, que en explica la història de August, un nen amb una malaltia que té la cara deformada i ha de viure la seva realitat. Novela dura, però molt fascinant de llegir.

- CINEMA:

Superman: Man of Steel
Notable pel·lícula de Superman, amb trams que no obstant no interessen per res a ningú. Molt bé el primer tros de la peli a Cripton i l'inici del Superman a la terra fins que el descobreixen. Després s'acaba la gracia i es converteix en osties a cascoporro. Es nota la part Nolan i la part Snyder a la peli, però acabes sense saber ben bé que veus. Una mica menys d'acció desmesurada i una mica més d'introspecció li hagués anat de fàbula. Blockbuster clàssic.

Monstruos University
Pixar s'ha venut a Disney fent seqüeles cutres. La primera tenia encant i gracia. Aquesta segona... NO. Clarament es un tipus Dreamworks, que per nens bé, però per adults no te la gracia que Pixar sap donar i se li ha d'exigir. Podia estar bé el tema Sully com a nen ric, o l'amistat del Randall i el Mike. Però a l'hora de la veritat res de res. Basura per grans, divertida per nens.

Gru, mi villano favorito 2
La primera era la gracia de veure un antiheroi patós i com es transformava. Aquesta segona es un Spy Kids amb Gru. Se salven els Minions i el seu carisma infinit. L'Agnes té moments, però no tant brillants com el "es tan bonito que me quiero moriiiiiiir", i la noia... en fi, canta a sac el que passarà. El "macho" es un bon intent d'enemic, però queda coix al final i no s'explica que passa amb el fill. En fi, coitus interruptus, encara que rius més que amb MU.

La resta, com per ara no les he vist, us deixo només els titols:
- Pacific Rim: un gundam de robots contra monstres. Rules
- El llanero solitario: Johnny, la gente esta muy loca
- Lobezno inmortal: la primera ja va ser cutre... pinta mal
- World War Z: nomes per veure la sagrada amb zombies ja molarà.
- Elysium: NS/NC
- 300: Ryse of an Empire: Només per veure la Cersei fent de versió femenina de Leonidas ja s'ho val
- Aviones: cars 2, cutre i amb ales
- Cazadores de Sombras: ciudad de hueso: llibre típic de "amores entre seres paranormales" per matar el rato.
- kick ass 2: còmic clàssic, aviam que tal esta adaptat. La 1 no estava mal
- Machete Kills: ties i gore. Que més es vol?
- Justin y la espada de valor: mes dreamworks per nens
- Riddick III: li tinc ganes, riddick sol garantir bona acció

I això es tot. Videojocs podeu optar pel Bioshock Infinite o el nou Tomb Raider. Ara mateix estan baixant de preu i pinten bé. Sinó un bon rol sempre tira, com el Dishonored, o l'infinit Skyrim. I de cara al setembre... GTAV (im-pre-sio-nant).



domingo, 9 de junio de 2013

La xbox "Juan" o... "Microsoft, vieja amante, creo que lo nuestro fue bonito mientras duró"

HYPE! HIPE! HIIIIIIIIIIIIIIIIIPE! It's over nine thousaaaaand!


Jo i el meu nen interior, com el dia de reis esperant joguines noves


Ultra feliç aquí servidor, el dia 21, a les 7 de la tarda, en plena classe, connecta amb la web de M$ via Nexus4 per veure la presentació, davant la incredulitat del profe d'estratègia, que no se si va fer veure que no veia res o ja em dona per cas perdut XD.

Inicia la conferencia i... OMFG, esta allà, en menys de 5 minuts treuen el gran papu. Es veu Don Mattrick i la maquineta en qüestió, lletja, però comença bé el tema

La tarda prometía, de bones a primeres, va començar ben amunt!!!

Tot seguit passa a les spec's, que malgrat ser una mica inferiors a la PS4, eren prometedores: 8 Cores amb arquitectura x64 similar a un PC, 8GB de Ram, disc dur de 500GB, Wifi-Direct, .... Fins que Ai las!, començes a furgar en el tema.

La ONE a cachos. Només serveix per aixo, per fer un "rip it out in 1000 pieces"

Començes a sospitar que "algo huele a podrido en Dinamarca" quan veus que no s'especifica el tipus de Memoria, que veus un 8 Core CPU sense velocitat i aquest sospitos doble port HDMI IN! I entres en detall...

 photo sdfsdf_zps6b78095f.png
Comparativa. A falta de confirmacions finals de PS4, la Juan guanya en conectivitat, però perd en potencia.

- LA RAM


Ostia santa! La CPU es semblant, pero el putu software (3 SO corrent simultaneament) es menja 3GB de ram, que alhora son DDR3, cosa que implica menys memoria. S'intenta compensar amb una eSRAM, un truc que donará més feina als programadors, pero que pot resultar útil. Xifres en mà:

- XBOX JUAN: 5/8*(68.3)+102 = 144.69 GB/s de ram destinada als jocs
- PS4: 7/8*(176) = 154 GB/s de ram

El problema no son els 10 GB/s de diferencia... el greu problema es que en la PS4 son directes, mentre que en la ONE només hi han 42.69 de directes... No soc un expert amb la e-memory, pero a mi m'han venut que es una memoria de carga rapida (un bootloader), no de suport de dades en ús. I aixo clarament va en favor de la PS4.

Precupant el tap de processament de dades que te la Juan... ai, ai, ai

- LA GPU


Va molt lligada al tema de la e-ram. Menys GPU i una e-ram de 32Mb només intenten buscar una menor latencia en el processat i càrrega de datos. I perquè aixo? doncs per la gran font de tots els mals, la reencarnació del Hal 9000: Kinect 2.0

Odio el maleit Kinect. Prometia molt pero només serveix x fer coses per casuals. I ara serà obligatori

Copypastejo al senyor Josep J Roca (http://josepjroca.wordpress.com/2013/05/25/xbox-one-overview-esram-ampliado/) que explica bé la situació:

"El primer problema es el precio de la computación, Xbox ONE ya tiene una desventaja en sus especificaciones en cuanto a PlayStation 4, quitar aún más potencia no será del agrado de los desarrolladores quienes tendrán que escoger entre tener solo 42 GB/seg y sacrificar calidad de imagen o sacrificar parte de la potencia de la consola con tal de tener calidad de imagen. Esto no hace a Xbox ONE más potente que PS4, no se puede sacar potencia de la nada, Microsoft ha tenido preferencias distintas y creo que el tema de la ESRAM nació con los problemas del Kinect, los ingenieros de Microsoft pensaron que tenían dos maneras de acelerar el proceso, uno de ellos era tener una GPU más potente y gastar parte del tiempo de la potencia en el Kinect y la otra es la que al final han aplicado y el precio a pagar ha sido una reducción en la potencia de la GPU.
Pero como ya dije en su día, con lo que va a jugar Microsoft va a ser con el tema del precio"
Conclusió, menys teraflops de GPU i menys ample de banda de ram disponible. Anem malament.

- CPU:


Aparentment sembla equivalent (aprox), pero no se quan de procesador haurà de gastar el tenir corrent 2 capes de software en paralel al joc en qüestió... i que tot funcioni fluid. Sr M$, m'importa un rave fer un skype mentre miro la NFL. Jo vull jugar!

3 SO corrent alhora malgasta recursos. M$, no sempre 3 es millor que 1. Excepte 3 Christina Hendriks XD

- KINECT:


Allways ON, excepte que ho ordenis explicitament. Si la consola estara sempre en un stand-by i s'enxufa per un comando de veu "xbox on" i el reconeixement de veu ho fa el kinect.... 2+2=4
La conclusió es que tenim una cámera espiant 24/7 la nostra sala de casa amb tot el que aixo pot comportar. La befa a internet és constant amb aquest tema: XD

El nou kinect es un Hal 9000 en potencia... M$ sabrà massa de nosaltres

Perque aquesta és una altre. S'ha acabat aixo de consola a l'habitació amb la tele que tenies. Microsoft pretén que sigui el centre de la sala d'estar, amb un espai fisic NECESSARI per poder utilitzar un kinect que ens fotran fins a la sopa. Per no parlar de la merda de la tele que aixo ve més endavant....

- CONTROLLER:


L'única i repeteixo l'única cosa que per ara faria que digues un bueeeno, perdono coses es l'exquisit mando de la JUAN:

Mandos "next-gen". La tabletU, el DS4 tactil a lo touchpad o lo de tota la vida.


Em sap greu dir-ho pro aquesta gent sap com fer un bon mando, i personalment trobo que li dona 1000 voltes al de la PS4, en que inexplicablement la posició de la creueta i l'stick esquerre segueixen igual. Botons més grans, bateria, vibració als R i L, millora en l'ergonomia.... el millor mando de la pasada generació elevat a l'excelencia. i sense tonteries tàctils, que per aixo ja tenim el smartglass (eh sony, la Vita té tactil i es la 2a pantalla de la PS4. no cal que m'ho fotin amb calçador!).

- ALWAYS ONLINE


Amb perdo pero conexio cada 24h per jugar es un always online. Li pesi a qui li pesi. I aixo es horrible. Poso el meu cas particular, pero segur que cadascú té els seus problemes.

jo tinc la consola i el router a l'habitació. Ara perfecte, vaig amb cable i aprofito la velocitat de la fibra. pero si l'he de posar al menjador tinc 4 parets enmig, que son de pladur, amb la consequent perdua de cobertura per distorsió. I un router de fibra no es pot moure aixi com aixi.

Pero vale, posem el cas que accepto jugar mes lent, pq jo no acostumo a jugar online i si m'he desperar 1 minut més al dia x la comprovació no m'importa.... pero i el més que passo al poble de vacances? Que collons faig jo en una masia de poble amb parets inmenses on no hi tinc conexio a internet i el 3g funciona només si tens a prop la finestra i a dures penes per enviar whatsapps...

Mr. M$, the world is not only America, 
think about it

Conclusió, durant 1 més a l'any tinc un bonic reproductor de blue rays (que no en tinc ni un) o un preciós monolit negre d'estetica retro que serveix per falcar la taula. Inacceptable.

- 2ª MA i PRESTEC: SI PERO....


Deixar a les distribuidores la 2a ma es firmar amb el diable. Pensava que sense DRM i sense season pass haviem erradicat el mal i ara resulta que no. Que paguem una llicencia per algo que no es pot revendre. Hem passat de propietaris a usuaris de lloguer, a expenses que un tercer ens permeti vendre la nostre adquisició (i evidentment en tregui pasta d'aixo)...
El model es compara amb Steam. I es fals. Rotundament. Per una qüestió fonamental: el preu. Poseir una llicencia costa bastant menys que un joc fisic de propietat. I steam permet el joc sese conexió. Un altre motiu per el Always online, verificar que ningu t'hagi deixat un joc o l'hagis comprat que no et pertanyi. Accepto lo de la 2a ma sempre i quant paguem el joc a model de llicencia i no de propietat, es a dir, si no es a 20€ se'n poden anar a pestar.

No entenc per contra que passa amb el "deixar el joc al colega". Si Amazon ho fa amb els llibres i el Kindle, perque no copiar les bases d'un sistema bo per l'usuari i traslladar-lo al mon dels videojocs? Es més facil que no les 1000 limitacións que es posaran, com que per exemple 1 joc només es pot prestar a 1 amic i ja esta. Fuuuuuuuuuuuuuu!

Es veia a venir. I no em sembla mal, pero si canvia per complet el model de negoci. Cosa que pinta que no


Personalment he comprat la majoría de 2a ma en aquesta generació. Això o a preu reduit quan el distribuien les tendes. Prefereixo aixo a piratejar. La meva butxaca dona pel que dona. Aixi que o me'ls llicencies a 20€, o em dones la segona ma. Sino ja sabem que passa, welcome PC, welcome steam, dear torrent, etc...


- LA PUTA TELE DELS NASSOS:


1h sencera parlant de com mola veure la TV amb la xbox, que si el skype, que podem canviar funcionalitats, que si Netflix, la HBO, la NBA, NFL, MSL, .... ok genial, de puta mare. pero... aixo no era una consola?

Salvo TV3 i GOL, gairebé tot és America, i no vindrà aquí

Que no se'm malinterpreti, no es mala idea. Pero son afegits, no la rao de gastarme 500€. I menys si se que el 90% es queden a casa del Tio Sam, perque aqui no veurem res. I no em val un plus o un gol TV. Jo vull les networks americanes, vull netflix aqui. I vull també GolTV o el plus pel futbol. TOT. I a preu del live gold, no més. I aixo malauradament no sera aixi

La conclusio es que per un reproductor de blue-ray justet i un sintonitzador de tele per cable que permet videoconferencies em volen cobrar 500€. Ah, si i que a mes, pel nen si vol te jocs, pero no es precupi d'aixo, que mola molt poder canviar de canal per veu....

El punt 2 d'aquest assumpte es la ingent cantitat de recursos que gasta tant la maquina com M$ en donar aixo. I ja sabem totss en detriment de que va....

Wert fa la seva colaboració a M$. Invertiran 1000M en jocs. Aviam quants Kinect random seran....


- TARGET = WORLDWIDE PLAYERS????


Evidentment NO. Es una consola d'Americans per Americans, en que el joc es nomes una de les coses que ofereix.
M'atreviria a dir que consola no és el terme correcte per definir-ho. Es un centre d'oci digital i conectivitat. Pero no, ha perdut l'escencia del que seria una consola.

Han popularitzat i casualitzat allo que abans ens entretenia i va marcar generacions


- EL "NOU" XBOX LIVE


4 canvis rancis per acabar oferint el mateix i fer-te pagar per un model obsolet mentre alhora et robem tots els jocs arcade que ja havies comprat.

Pos va a ser que no. El pobre Nuñez haurá de pagar. No us fa peneta?

El PSplus és el model a seguir. Freemium: jugar online es gratis pero si pagues et dono jocs cada 2 per 3. I bons. Si davant d'aixo la proposta es: "m'he de financiar els 300.000 servidors "around da wold" que posare i per tant m'has de seguir pagant per jugar online" doncs x mi que els bombin.
No cal jocs free (que també), pero si aseguressin un online gratis i pagan tots els serveis per tots els paisos la gent ho compraria.
El que hauria de ser el nou Live. Al menys pel que respecta al joc online

L'única decisió bona és eliminar els M$ points en favor de la moneda convencional de cada pais. Era absurd.

- RETROCOMPATIBILITAT:


"La retrocompatibilitat és un pas enrere" by Don Mattrick Cap de la secció d'oci de M$
Puta mare chaval. Fas una consola de vidre i enlloc de reconeixer l'error i fer la següent retrocompatible calla que en farem caixa d'aixo. Et carregues la retrocompatibilitat, elimines els arcades ja comprats, i aleshores treus un nou model de 360, que necesita un cable per fer el traspas de partides grabades. No content amb aixo, crees un add-in per la Juan que a mode de transformer et faci de Mini360 pq puguis jugar. I aixi la gent passi per caixa dels 100-150 euros que costara....


La PS4 tampoc es aigua clara. L'esperança es GAIKAI. Si accepta que el cataleg que tinguis comprat (via nosequina verificació) el puguis jugar free amb el GAIKAI, que et puguis traspasar les partides al nuvol i que per últim puguis comprar jocs de la ps3 a preu de servei via nuvol.... WIN-WIN.

In sony we trust...


- I ELS VIDEOJOCS?:


Perque arriscar si lo de sempre ja ven? COD, FIFA (que no es digui que europa no importa), FORZA, un render ranci d'una nova IP i.... para de contar. Tot CG, res de gameplay.

Per no tenir no tenim ni jocs arcade, que se'ls han carregat.

S'anuncien 15 exclusives, 8 noves ip. Veurem quantes son Kinect algo... pinta mal. Diuen que ho deixen per el E3. Vot de confiança?

No arcade, No fun


- CONCLUSIONS:


Si se us acosta per ara fugiu. És un huracà de merda de proporcions importants. Esperem sortir de dubtes al E3, pero per ara la cosa pinta a cataclisme. Si sony confirma bons pronostics i no la caga guanyara sense baixar de l'autobús. Per no parlar de la gran N a la que li esta venint de perles aixo.

Jo vull jugar al Thief 4, alg MGS5, al Witcher 3, al Cyberpunk 2077, als nous Star Wars, a moltissimes coses que estan per venir. Espero poder-ho fer en consola, com he fet sempre, perque soc amant del format fisic i no molt fan del pc (expcepte per rol i estrategia). I tal i com pinta ara la cosa, tornare a Sony en breus.


I sino, sempre ens quedara, una posible steambox i el perrete del Duty, que es la mar de majo

jueves, 2 de mayo de 2013

FCB 2013-2014: La revolució necessaria

Després de la gran desfeta del Barça en les semifinals de la Champions contra el Bayern, només queda felicitar als bavaresos pel gran espectacle que ens han ofert i donar-los les gracies per la contundència amb la que han fet obrir els ulls a la culerada.
I no, no és qüestió de cremar-ho tot, però tampoc és moment com va dir ahir Rossell de 4 retocs. Em quedo amb el discurs de Gerard Piqué ahir a l’acabar el partit: “s’han de prendre mesures de cara a l’any que bé”.

Piqué, reflexiu després de la desfeta

El primer, no obstant, es guanyar 2 partits més a la lliga, per proclamar-te campió (cosa que evidentment succeirà) i posar una espelma a la verge de Montserrat, per veure si entre Simeone-Falcao-Diego Costa, son capaços de trencar el malefici a la final de la copa del rei. I celebrar, però tenint present que els deures per l’estiu hi son. Ha de ser com la clàssica festa post exàmens de juny que tot estudiant fa, encara que conscient que n’arrossega alguna per setembre.

Gracies Klopp, per l'espectacle i el resultat:

I els setembres aquest cop son diversos:

-      Entrenador: 

Tito ha fet el que bonament ha pogut, i va funcionar prou decentment fins desembre, encara que hi havia algun símptoma que no era la perfecta màquina síncrona de temporades anteriors. Punt i a part dels factors personals, que van per damunt de tot, la temporada ha acabat amb decència.

Malgrat tot, Tito segueix fent mala cara, i transmet passivitat a l’equip. Inacció en els canvis, alineacions per nom i no per estat de forma, manca de “revolucions” tàctiques, ... no ho veig clar. Personalment apostaria pel seu relleu. I que el substitut fos un altre home de la casa, però aquest cop algú amb més caràctes, un tipus que inciti a la “brega” coneixent els valors del club. Em sedueix la idea d’Oscar García o de Luis Enrique, però veuria amb bons ulls Bielsa.


Marcelo Bielsa, reflexiu i exigent. Un Guardiola extranger.

-      PORTERIA:

Si definitivament Valdés no canvia d’idea a dia d’avui, cal revolució JA a la porteria. Primer les infinites gracies al que, amb els anys, s’ha convertit en una garantia sota pals, que ha salvat infinitat de partits, al que se li deu una part dels èxits d’aquests últims anys. I un homenatge, que se’l mereix.
A partir d’aquí Venta immediata de Valdés, a un bon destí per ell però que reporti calers al Barça. Un porter de la seva talla, tenint en compte que té un any per davant, pot valer 20M sense problemes. I Pinto ja està també crescudet, i hauria de passar a un nou rol. A partir d’aquí apostes....
Jo aniria a pel pleno: nova parella de porters, i Pinto, per suposa’t mel quedaria (el que no tinc clar si de 3r porter 1 any més o directament passaria a l’staff d’entrenadors de porters del primer equip).
El titular ha de ser un porter jove, però amb un mínim d’experiencia competitiva a alt nivell. La meva aposta personal seria trucar al Ferguson i proposar un Valdes-De Gea. A pel. En el seu defecte anar a per Ter-Stegen i vendre Valdés. A mi, Handanovic no em convenç, i Guaita no em sembla un primer espasa.
Per la suplència si que aniria per algú més de la casa. L’aposta seria Pepe Reina. Un porter amb prou garanties i coneixedor de la casa, com pq sigui un suplent de luxe i una alternativa en cas que el jove falli.
Per suposat, a Oiers i altres derivats de la casa, se’ls ensenya la porta de sortida passant per caixa. I de cara al futur, (mig plaç) apostar pel jovenet del filiar (que no recordo com es diu), crec que és camerunès, que pinta maneres.



Marc André Ter-Stegen vs. David De Gea, un dels 2 ha de ser l'home


-        LATERALS:


Buf! Aquí tenim un problema greu. Sincerament, Abidal és símbol. I s’hauria de quedar en un rol més d’embaixador del Barça. És un actiu important, més enllà de la seva aportació futbolística. Però aquí la cosa es tracta de competir, a nivell màxim, buscant l’excelencia. I sentint-ho molt, Abi, això no sé si ho pots tornar a fer. Apostaria per deixar-lo marxar, lliure, però blindat perquè el dia de demà torni amb un altre rol al club. És important pel Barça.

Abi el dia de la seva despedida. Merci per tot, i ens veiem aviat crack


Després hi ha el segon problema: Adriano és de vidre! I això ens porta a que cal un lateral eminentment físic i amb centímetres, deixant Adriano com el comodí, per suplir laterals o extrems a banda i banda, el 5e home. Apostes... torna a ser un tema delicat. Calitat-preu-joventut, son les claus, i per tant l’aposta seria Davide Santon del Newcastle. Evident que Muniesa va cedit, és un bon progecte de jugador, però de vidre i per tant necessita demostrar.
A la banda dreta, jo no tocaria res, però donaria molta més bola a Montoya, amb 50-50 de partits entre ell i Alves.



Davide Santon, una opció més defensiva pel carril esquerre de la defensa



-        CENTRALS:



Tenim Piqué i prou. Amb Puyol s’hi pot comptar a mitges, perquè l’edat es fa notar. I amb Mascherano, el problema que té es que no és central, i per tant és parche però no primera opció. Bartra i Fontàs no convençen al cos tècnic i se’ls ha de buscar sortida. Per tant cal fitxar, i Fitxar bé. Per anar bé 2 tios! Un perfil tècnic i l’altre perfil corrector ràpid. M’agrada Hummels, molt, com a perfil “Piqué”, i Kompany o David Luiz com a perfil “Puyol”. En versió més casolana, un Iñigo Martínez també el compraria. Pero caldria tenir una dupla de garanties comandada per Piqué/Hummels amb un central ràpid al costat, i de recanvi Puyol. Masche quedaria com a comodí de 5e central/mig centre.

La idea d'una dupla Hummels-Kompany amb Pique i Masche.... buf! Anem directes a la 5ª Champions


-        MIG CENTRE:

Song m’agrada, però ha tingut poques oportunitats. Vist lo vist, no se jo si me’l quedaria. Depen de la caixa que calgui fer. Pero està clar que si Mascherano amb aquest esquema torna al centre com a suplent de Busi, Song s’hauria de rotar més. Pero per partits de Champions més físics jo apostaria per un doble pivot a lo espanya amb masche/song +  busi, i per tant me’l quedaria.

A part d'un barçatoon, Song necessita minuts i Busi, descans.

-        MIG CAMPISTES:

Thiago, Iniesta, Xavi, Cesc. Han de ser el motor. Jugar-se-la a fitxar aquí es complicat. Xavi no esta per tants partits, i Cesc de moment se l’espera però no hi es. Cal apostar per algú. A mi m’encanta Isco, i sinó ens el fotrà el Madrid, però no és prioritari. Trobo més necessari un tot campista, que pugui estirar l’equip amunt, a lo Piqué quan fa aquelles arrancades, però que el seu joc sigui això. I que xuti des de fora! No se qui, però és el perfil. Probablement Gundogan seria una bona solució.


Gundogan, un "deco" de nova fornada.

Tema iogurins, no sé qui tenim, sincerament, però tot el que no sigui Rafinha o Sergi Roberto (que han d’anar cedits, a un primera divisió) que passin per caixa i bon vent!

-        EXTREMS:

Neteja a fons! Actualment tindrem: Villa-Alexis-Pedro-Tello-Cuenca-Bojan-Deulofeu. Cuenca i Deulofeu cessions, necessitem que es foguegin. Bojan caixa, o com a molt banquillo per cobrir la baixa dels que marxen. Alexis jo me’l quedaria. Hi posa pit i collons, li surti millor o pitjor. Tello m’encanta. Li donaria molta més bola per l’any que bé. I vendria bé a Villa i Pedro.
Villa ja té una edat, i ha fet molt pel Barça, però és l’última oportunitat per un bon traspàs i des de la lesió que no es el mateix. Pedro fa 1 any que no hi es, i ha perdut la “chispa” del gol, que era l’únic que el feia especial (per pressionar Alexis mossega més). Per tant cash fresquet per anar a pel gran papu: Neymar! Això ens deixa amb Neymar-Alexis-Tello-Bojan. 4 perfils molt diferenciats que aporten recursos diversos a la davantera, enriquint allò que tenim a dia d’avui, i crec, amb més gol.

Pedro fa 2 anys que ni està ni se l'espera, i ha de donar pas a la societat que faci tremolar les defenses...

-        Davantera:

Ara mateix és Messi o Messi. Cesc no serveix, pq no te prou gol.
Jo optaria per un Killer. Un 9 pur però amb mobilitat, alt, per rematar les centrades, i que sàpiga jugar d’esquenes a la porteria. Lewandovski seria increïble, pero personalment l'opció Luis Suarez (més cara), ja seria la guinda del pastís.


 Luis Suarez estara com una puta cabra, pero es la versió actual de Luis Enrique o Stoichkov 

Tot això ens deixa amb:

ALTES: DeGea (20), Reina (10), Santon (10), Hummels (25), Iñigo Martinez (15), Gundogan (20), Neymar (30+10 ja pagats), Lewandovski (25)

BAIXES: Valdes (20M), Pinto (0), Oier (1), Bartra (3), Fontas (3), Muniesa (ced), Abidal (0), Dos Santos (2), Sergi Roberto (ced), Villa (20M), Pedro (20M), Cuenca (ced), Deulofeu (ced), Rafinha (ced).

TOTAL: 155M – 70M = 85M - 50M (pressupost) = 35M€ de sobrecost

DeGea/Reina

Alves/Montoya                Iñigo Martínez/Puyol          Piqué/Hummels                         Alba/Santon

Busquets/Song

Xavi/Gundogan                               Iniesta/Thiago


Tello/Alexis                                                                                                               Neymar/Bojan


Messi/Lewandovski


Comodins: Cesc/Mascherano/Adriano

viernes, 13 de enero de 2012

Legado: la cripta de almas o com fer un epileg nefast de 200 pàgines

L'any 2001 un jove de Montana de 16 anys va escriure un llibre de fantasia empès per la fascinació que li despertava el paisatge de l'indret on vivia. Del no res, i basat en els clàssics que havia devorat des de ben petit, va crear Alagäesia, el món on transcorre la història. Tot tret de la seva imaginació, tret d'Àngela, la vella herbolaria que està basada en sa germana, amb la qual no importaria prendre un cafetó perque sembla una personeta misteriosa i fascinant. Convençuts que la història tenia ganxo, els seus pares van pagar una petita tirada del llibre i el van distribuir localment sense gaire èxit, fin que l'estiu del 2002, un conegut autor va passar unes vacances a Montana i li va comprar al seu fill (avorrit del lloc) el llibre en qüestió. En nen va quedar aclaparat per "Eragon" i el seu pare va aconseguir que una prestigiosa editorial el publiques. A partir d'aquí l'èxit el va acompanyar, malgrat les crítiques (que al ser un autor extremadament jove, els defectes no eren tant crucials).




El Paolini, que com Macaulay Culkin, prometia molt i la va cagar...




Després del primer llibre la saga evoluciona prou correctament en el segon (Eldest), en que es destapen nous personatges i l'inici de la història d'amor i de la guerra a camp obert.
Uns anys després ens va presentar Brisingr o les 7 promeses d'Eragon botxí de l'ombra i Saphira brajsustar, un llibre menor en la saga, de simple transició, avorrit i en que no passa massa chicha destacable...




tirant de clitxés fins i tot en el color dels dracs... manda huevos! Un dibuix del Ciruelo estaria millor!




Finalment, 11 anys després Christopher Paolini ens presenta: Legado o la cripta de almas, la conclusió de la història.
Sense fer spoilers el llibre ens presenta un Eragon decidit a posar fi al regnat de Galbatorix i la història de com els Vardens abançen fins a Urû-Baen per lluitar contra el rei i els seus "esclavillos".



Perquè no hi ha mes tòpic que "algo" verd en el mon de la fantasia si un es vol referir a una raça... Tio q se't veu el plumerooooo!




Absolutament previsible l'argument, només hi ha un parell de moments que sorprenen en el llibre per inesperats, com la decisió post guerra de Eragon o la troballa de la Dauthdaert. La resta, malauradament, és completament previsible i tediós. El propi titol del llibre, si un enllaça mínimament idees amb el que expliquen a les primeres pàgines i amb el mapa del món deixa absolutament cristal·lí el que succeirà.





Una Dauthda... OH WAIT! It's a DragonLance!!!! Are U fucking kidding me?




El passatge més interessant recau en el presonatge que encara no havia aparegut com a tal: Galbatorix. Els seus diàlegs amb un dels "bons" principals son genials. És un fucker en tota regla. i el motiu pel qual mínimament es podria llegir el llibre. Ës mes, es podria reduir a les 40-50 pagines que duren aquests passatges.



Galbatorix i Shruikan... tot i que després de llegir el llibre penses q el Rei o es vago, o li fan mal els ous si cavalca damunt seu XD




La història avança amb tedi i previsibilitat fins a la lluita final, que OMFG, es presenta a la pagina 500 de casi 800. Per un moment vaig pensar que seria 300 pagines de la epicitat que li mancava a la novella... que equivocat estava. 150 pagines bastant lamentables, una "lluita?" pessima i la conclusió inevitable. I que queda per explicar??? Doncs basura. Basura i més fets previsibles.




El cor de cors de Glaedr, el emo, que va de guais i no


I el pitjor de tot és que la part interessant que manca per explorar sembla que es quedarà així, tal qual. No se sabrà res del passat d'Angela i solembum, ni de com Arya afronta la seva nova situació, ni de q coi passa amb Eragon i Saphira... per no parlar de Murtagh i Thorn. Que ni se sap ni se'ls espera. Trist, molt trist.




Arya... la tia amb el destí més previsible del món. I la tia més idiota de la història


En fi, diu Paolini a l'epileg que igual d'aquí uns anys torna a Alagaësia... espero que no sigui per cagar-la més. Perque (ojo q si no ho recordeu de llibres pasats es SPOILER!!!!) Eragon no tornarà a Alagaësia, (FI DEL SPOILER) només li queden per explicar les aventures i desventures de un murtagh al que no s'enten que collons hi fa voltant per vete tu a saber on, parlar del pasat d'Angela (que no ho fara pq no és ni seu el personatge), de Brom (algo també força incert) o fer un reboot a la saga amb un nou prota absolutament nefast, perquè mancara algun enemic tocho (més Ra'zac no siusplau).






posar hogar de los dragones al mapa i titular-ho la cripta de almas canta un collo! Perdoneu, però algú ho havia de dir




La conclusió de tot plegat és que si amb 12 anys menys l'estil de Paolini em va semblar una idea ben trenada, ara em sembla que no ha evolucionat gents com a autor, copiant clitxés que estan més sobats que una moneda de euro i deixant a banda que es un llibre per nens, acabar com acaba es... es q collons! És un coitus interruptus en tota regla! Si estan condemnats a no... q menos q un simple... bah, es igual. Aixo passa per llegir literatura juvenil.




La valoració final no podia ser cap altre XD


Sempre ens quedarà canción!


Trama: 4.0/10 
Edició paper: 8.0/10
PVP: 24€
ISBN: 9788499183398