He d'admetre que la literatura fantàstica m'apasiona. A vegades la gent pregunta: no et canses de sempre el mateix. Doncs no, perque sempre i malgrat la temàtica hi ha coses noves a descobrir, petites meravelles en forma de llibre.
Pels volts de l'Abril d'aquest 2010, estant al poble en un matí de tormenta (oh com s'anyoren aquells dies de llar de foc, pluja i calma) estava jo escoltant la ràdio. Si mal no recordo, el senyor Basté em va sorprendre amb una entrevista inesperada. El convidat, un vell conegut de les tertulies a les ones hertzianes: Francesc Miralles.
Francesc Miralles, l'autor del llibre
El sr. Miralles venia a parlar del seu llibre. Aparentment i degut a la naturalesa del programa, pensava que seria la tipica noveleta de periodiste amb aires d'escriptor que (en general) no m'interessen. Pero com estava passant apunts la vaig deixar de fons, com diu la gent gran, perque faci companyia XD.
Sorpresa la meva quan a l'entrevista parlen d'un llibre sobre uns joves que frecuenten cementiris, que es comuniquen amb els difunts, una novela juvenil amb un escenari altament interessant: el cementiri de sinera. Per aquell que ho desconegui, el cementiri de sinera es un poema de Salvador Espriu sobre el cementiri d'Arenys de Mar. Vaig decidir que allò era massa temptador per deixar-ho passar, i em vai apuntar al primer posit que vaig robar: retrum, fnac*, llom negre.
Per Sant Jordi, entre el dispendi habitual, va ser una de les adquisicions, i realment em va sorprendre. El primer que sobta les pagines, pintades de negre, que fan que el llibre sembli un grimori (lo cual em va fer moltisima gràcia, i mes sabent que ho fan a mà). A l'interior es troba la història de Christian, un noi solitari amb un pasat traumàtic que es troba amb 3 joves un dia al cementiri. Els joves pertanyen a RETRUM, una ordre que parla amb els difunts i te uns extranys rituals per formar-ne part.
Portada del llibre en català (lletra rosa) i castella (lila)
Dins l'ordre hi ha Alexia, una noia mortalment seductora que evidentment conquistara Christian (i a mi pq no pot que sino també jejejeje), amb una relació que va més enlla de la vida tal i com s'entén.
La història explica la lluita de Christian per intentar trobar el seu lloc al món, intentar deixar el passat enrere malgrat que aquest sembla perseguirlo. I de pasada ens mostra el món d'aquests éssers, els pàlids, que es podrien definir com una variant dels gòtics.
El artwork que serveix de portada, amb Alexia i cinera representats.
Interessant també la resenya musical del llibre, on apareixen interessants temes de bandes com siouxsie and the banshees, sisters of mercy, bauhaus, etc... i també temes més desconeguts, com els que ha composat el propi autor del llibre amb la seva banda Nikòsia (molt recomanable). Un dels seus temes (when we were dead) es la base en la que es va inspirar el llibre (tema del que podeu trobar la partitura a la web de retrum).
siouxsie and the banshees, que apareixen al llibre amb el tema Nightshift de l'àlbum Ju Ju
I no us vull explicar gran cosa més del llibre que sinó us aixafare l'argument. Es una experiència intensa de llegir, rapida i absorvent, que deixa amb ganes de més. Una lectura laxa que sempre va bé per l'impàs entre dues obres complexes. Ideal pel metro per tenir capítols curts.
Només em queda dir que es molt gratificant conèixer els pàlids i que, a la meva manera, em sento una mica com ells (sense pintures a la cara pero si amb aquell intringulis per el què hi ha més enllà i per una musica i uns llocs que sempre m'han cridat bastant).
I fins aquí aquest artícle, escrit amb els 10 minuts que li faltaven a la rentadora per acabar XD Us deixo amb un parell de links sobre la música del llibre i fins la pròxima.
*PD: i perquè el fnac siguen soci de l'abacus (+ barat). Doncs senzill, en el seu moment regalaven al fnac un CD promocional amb les cançons del segon link que teniu aquí. Per 1 euro de diferencia amb el preu del abacus, valia la pena.
