Parin les rotatives! Ahir nit / aquest matí tothom que hagi encès la tv / radio o fullejat la premsa ha trobat en un lloc força destacat la noticia: Disney compra Marvel!
A priori, i dic a priori perquè sempre em puc equivocar, es un error. Se suposa que quan encara érem uns crios que no axiecavem 2 pams de terra quan algú mencionava pel·lícules automàticament la resposta era: disney! sense dubtar-ho (jo també deia Star Wars, però això ja es un altre tema). Els que vam néixer cap al 88 vam viure durant la nostra infantesa l'època esplendorosa i daurada dels clàssics de Walt Disney. Aquelles meravelles que molts encara col·leccionem en els antics VHS.
I es que els 90 va ser la dècada on es van editar els grans films amb exponents màxims com (al menys per mi) El rey leon o Aladín, o el fantàstic libro de la selva. Pel·lícules que tothom reconeixia, amb bandes sonores cantades per tots (algunes de sublim factura musical) però mica en mica els clàssics s'acabaven i disney es va començar a perdre. L'ultima gran pel·lícula "clasica" d'animació (que no de 3d) que jo recordo que em va agradar força va ser "lilo & stitch", que tot i no ser de les millors encara aguantava la tirada i sobresortia enmig del mar de púrria que ja feia un parell d'anys que abundava a disney.
A partir d'aquí (2002 aprox.) la baixada de public fou espectacular degut a diversos factors. El principal es que feia temps que no treien clàssics de qualitat i no havien guanyat nou públic en gran quantitat. I evidentment, el vell public ja se li passava l'arròs per aquell tipus de cinema.
Aleshores van intentar un tomb cap a les 3d amb algunes pel·lícules mes aviat pobres, fins que finalment i veien que el 3d donava public als cinemes van optar per tirar de talonari i comprar els INDISCUTIBLES GENIS (i de llarg els millors) animadors en 3d de l'actualitat: pixar.
L'estudi pixar te tot el que disney havia perdut: màgia, pel·lícules entranyables, i el que mes es valora, entretenen a tots els públics. I el millor es que a cada pel·lícula es superen (a wall-e i up arriben a l'excel·lència). I mentre pixar feia magia (sota el pressupost disney però amb la firma pròpia) les walt disney continuaven essent seqüeles de escassa qualitat. I el públic seguia envellint.
I finalment es va refugiar en 2 coses: el cine mes adolescent d'acció (piratas del caribe) i els fenòmens musicals de masses (high school musical, hannah montana, jonas brothers, camp rock, ...) la majoria amb el paraigües de disney channel i unes quantes discografiques, tot i que de dubtosa qualitat. Això si, amb chicas monas per doquier (perquè no se'ls pot negar que al càsting les busquen guapes: ashley tisdale, vanessa hudgens, ....) tot per portar un altre tipus de "magia" als quinceañeros, però això ja es un altre tema...
L'important es que l'únic que han aconseguit es crear dives de 15 anys que es creuen les reines i acaben fent bogeries (recordem episodis diversos com el nu artístic de Miley Cyrus o directament l'escàndol de vanessa hudgens amb aquelles filtracions que li van costar la feina gairebé).
Ara han decidit que el seu nou public es l'adolescent i per això la compra de marvel. Pero que no li toquin ni un pel a la companyia dels grans còmics americans (amb permís de dc). El epic fail podria ser de proporcions descomunals. Es que em puc veure per exemple un Kingdom Hearts 3 amb un super heroi com a personatge, o un marvel vs. capcom vs disney, o algun kameo dels que esta ficat en calçador i sobra a sac... pot ser horrorós
Pero encara no he perdut les esperances de que ma germana pugui veure el renaixement de disney clasics com si es tractés d'un fènix qualsevol. La futura "Tiana y el Sapo" (12/2009) destil·la màgia pels 4 costats, com si d'una nova ventafocs estiguéssim parlant. Tant de bò no m'equivoqui.
I mentrestant, doncs a seguir confiant en que pixar ens deleiti com sempre i en que no em toquin marvel. Sinó, sempre ens quedara confiar en cristopher nolan i el seu sublim batman, o en l'inigualable tim burton (alice in wonderland).
en jonny a la propera peli del seu coleguilla tim
ojala fos així la propera peli (faltaria el difunt Head Ledger per acabar de ser èpic)
A priori, i dic a priori perquè sempre em puc equivocar, es un error. Se suposa que quan encara érem uns crios que no axiecavem 2 pams de terra quan algú mencionava pel·lícules automàticament la resposta era: disney! sense dubtar-ho (jo també deia Star Wars, però això ja es un altre tema). Els que vam néixer cap al 88 vam viure durant la nostra infantesa l'època esplendorosa i daurada dels clàssics de Walt Disney. Aquelles meravelles que molts encara col·leccionem en els antics VHS.
I es que els 90 va ser la dècada on es van editar els grans films amb exponents màxims com (al menys per mi) El rey leon o Aladín, o el fantàstic libro de la selva. Pel·lícules que tothom reconeixia, amb bandes sonores cantades per tots (algunes de sublim factura musical) però mica en mica els clàssics s'acabaven i disney es va començar a perdre. L'ultima gran pel·lícula "clasica" d'animació (que no de 3d) que jo recordo que em va agradar força va ser "lilo & stitch", que tot i no ser de les millors encara aguantava la tirada i sobresortia enmig del mar de púrria que ja feia un parell d'anys que abundava a disney.
A partir d'aquí (2002 aprox.) la baixada de public fou espectacular degut a diversos factors. El principal es que feia temps que no treien clàssics de qualitat i no havien guanyat nou públic en gran quantitat. I evidentment, el vell public ja se li passava l'arròs per aquell tipus de cinema.
Aleshores van intentar un tomb cap a les 3d amb algunes pel·lícules mes aviat pobres, fins que finalment i veien que el 3d donava public als cinemes van optar per tirar de talonari i comprar els INDISCUTIBLES GENIS (i de llarg els millors) animadors en 3d de l'actualitat: pixar.
L'estudi pixar te tot el que disney havia perdut: màgia, pel·lícules entranyables, i el que mes es valora, entretenen a tots els públics. I el millor es que a cada pel·lícula es superen (a wall-e i up arriben a l'excel·lència). I mentre pixar feia magia (sota el pressupost disney però amb la firma pròpia) les walt disney continuaven essent seqüeles de escassa qualitat. I el públic seguia envellint.
I finalment es va refugiar en 2 coses: el cine mes adolescent d'acció (piratas del caribe) i els fenòmens musicals de masses (high school musical, hannah montana, jonas brothers, camp rock, ...) la majoria amb el paraigües de disney channel i unes quantes discografiques, tot i que de dubtosa qualitat. Això si, amb chicas monas per doquier (perquè no se'ls pot negar que al càsting les busquen guapes: ashley tisdale, vanessa hudgens, ....) tot per portar un altre tipus de "magia" als quinceañeros, però això ja es un altre tema...
L'important es que l'únic que han aconseguit es crear dives de 15 anys que es creuen les reines i acaben fent bogeries (recordem episodis diversos com el nu artístic de Miley Cyrus o directament l'escàndol de vanessa hudgens amb aquelles filtracions que li van costar la feina gairebé).
Ara han decidit que el seu nou public es l'adolescent i per això la compra de marvel. Pero que no li toquin ni un pel a la companyia dels grans còmics americans (amb permís de dc). El epic fail podria ser de proporcions descomunals. Es que em puc veure per exemple un Kingdom Hearts 3 amb un super heroi com a personatge, o un marvel vs. capcom vs disney, o algun kameo dels que esta ficat en calçador i sobra a sac... pot ser horrorós
Pero encara no he perdut les esperances de que ma germana pugui veure el renaixement de disney clasics com si es tractés d'un fènix qualsevol. La futura "Tiana y el Sapo" (12/2009) destil·la màgia pels 4 costats, com si d'una nova ventafocs estiguéssim parlant. Tant de bò no m'equivoqui.
I mentrestant, doncs a seguir confiant en que pixar ens deleiti com sempre i en que no em toquin marvel. Sinó, sempre ens quedara confiar en cristopher nolan i el seu sublim batman, o en l'inigualable tim burton (alice in wonderland).
en jonny a la propera peli del seu coleguilla timojala fos així la propera peli (faltaria el difunt Head Ledger per acabar de ser èpic)