Soc conscient que l'entrada es en castella, pero es q es un post que vaig deixar en un blog de cine i em fa pal traduïr. ja sabeu que la vagancia es la meva inseparable companya de viatge xD.
Que hay mas incitante para un niño que decirle: "no te comas este caramelo, q puede ser malo". Evidentemente un alto % de chavales se sentiria tentado a comerlo, por el sencillo morbo de catar lo prohibido. Si por contra no se dijera nada, seguramente el caramelo solo lo comerian unos pocos, otros tantos lo acabarian tirando pq no saben de que es, o simplemente pq no les apetece.
Prohibir es sinonimo de incitar en estas edades. Y esto es una incitacion en toda regla. O alguien duda de que muchos q desconocian la mera existencia de esta peli iran a internet en busca de una version pirata para ver la "peli prohibida"???
En cambio, gente adulta a la que le pudiera interesar pues se fastidia y no puede ir al cine.
Esto parece como cuando franco, que la gente cruzaba la frontera para ver determinadas peliculas. Y no me refiero solo a las de gente ligerita de ropa que practica placenteros deportes, sino tambien a peliculas en su version real y no capadas por el tijeretazo censor del régimen
Y ojo, no lo digo pq saw me guste mas o menos, sino porque dentro de 4 dias quizá tendremos otros casos. O quizas peor, directamente nos quedaremos sin tanto cine (al menos en catalunya) por una ley rara que impone unos canones. Defender una lengua esta bien, promover que se vea cine en esa lengua, bien, impulsar el doblaje o el subtitulado bien. pero imponer un minimo del 40-50% de las pelis en este formato para las distribuidoras... estamos locos? Ayuda bajando las entradas de esas peliculas, subvenciona parte del doblaje, ... pero no hagas que distribuidoras pequeñas tengan que asumir mayores costes pq no lo van a hacer, y entonces el perjudicado es el espectador que se queda sin película. pero eso son otros temas y no quiero divagar. ojala me equivoque, pero lo veo mal.
Y finalmente preguntar: saw VI es obviamente una peli de escenas impactantes, pero a caso no lo eran sus anteriores? pq esta si es merecedora de la "X"? le parece al ministerio que nadar en una piscina de geringuillas es menos fuerte que una decapitacion? pq si, efectivamente, saw es violencia gratuita, pero uno sabe lo que va a ver. y obviamente sabe que es ficcion. si no es el caso, entonces que el padre/madre de turno vigile un poco que va a ver su hijo en el cine. O en casa. Porque la señora ministra se preocupa de que los chavales no vean saw en cines, pero no le importa que cualquier crio salga del cole y accidentalmente ponga telecinco a las 5:30 de la tarde y vea el salvame. Eso señora, es violencia, verbal, de genero y pudrir la mente de los niños. porque le recuerdo que un niño no va al cine si nadie le da dinero para la entrada (filtro familiar), pero un niño si que puede cojer el mando y nadie se lo puede impedir.
I fins aqui la descarrega d'indignacio. Editare l'entrada per posarla maca i tal, pero no tinc mes temps ara. fins la propera
viernes, 23 de octubre de 2009
martes, 1 de septiembre de 2009
Disney: a la recerca de la màgia perduda
Parin les rotatives! Ahir nit / aquest matí tothom que hagi encès la tv / radio o fullejat la premsa ha trobat en un lloc força destacat la noticia: Disney compra Marvel!
A priori, i dic a priori perquè sempre em puc equivocar, es un error. Se suposa que quan encara érem uns crios que no axiecavem 2 pams de terra quan algú mencionava pel·lícules automàticament la resposta era: disney! sense dubtar-ho (jo també deia Star Wars, però això ja es un altre tema). Els que vam néixer cap al 88 vam viure durant la nostra infantesa l'època esplendorosa i daurada dels clàssics de Walt Disney. Aquelles meravelles que molts encara col·leccionem en els antics VHS.
I es que els 90 va ser la dècada on es van editar els grans films amb exponents màxims com (al menys per mi) El rey leon o Aladín, o el fantàstic libro de la selva. Pel·lícules que tothom reconeixia, amb bandes sonores cantades per tots (algunes de sublim factura musical) però mica en mica els clàssics s'acabaven i disney es va començar a perdre. L'ultima gran pel·lícula "clasica" d'animació (que no de 3d) que jo recordo que em va agradar força va ser "lilo & stitch", que tot i no ser de les millors encara aguantava la tirada i sobresortia enmig del mar de púrria que ja feia un parell d'anys que abundava a disney.
A partir d'aquí (2002 aprox.) la baixada de public fou espectacular degut a diversos factors. El principal es que feia temps que no treien clàssics de qualitat i no havien guanyat nou públic en gran quantitat. I evidentment, el vell public ja se li passava l'arròs per aquell tipus de cinema.
Aleshores van intentar un tomb cap a les 3d amb algunes pel·lícules mes aviat pobres, fins que finalment i veien que el 3d donava public als cinemes van optar per tirar de talonari i comprar els INDISCUTIBLES GENIS (i de llarg els millors) animadors en 3d de l'actualitat: pixar.
L'estudi pixar te tot el que disney havia perdut: màgia, pel·lícules entranyables, i el que mes es valora, entretenen a tots els públics. I el millor es que a cada pel·lícula es superen (a wall-e i up arriben a l'excel·lència). I mentre pixar feia magia (sota el pressupost disney però amb la firma pròpia) les walt disney continuaven essent seqüeles de escassa qualitat. I el públic seguia envellint.
I finalment es va refugiar en 2 coses: el cine mes adolescent d'acció (piratas del caribe) i els fenòmens musicals de masses (high school musical, hannah montana, jonas brothers, camp rock, ...) la majoria amb el paraigües de disney channel i unes quantes discografiques, tot i que de dubtosa qualitat. Això si, amb chicas monas per doquier (perquè no se'ls pot negar que al càsting les busquen guapes: ashley tisdale, vanessa hudgens, ....) tot per portar un altre tipus de "magia" als quinceañeros, però això ja es un altre tema...
L'important es que l'únic que han aconseguit es crear dives de 15 anys que es creuen les reines i acaben fent bogeries (recordem episodis diversos com el nu artístic de Miley Cyrus o directament l'escàndol de vanessa hudgens amb aquelles filtracions que li van costar la feina gairebé).
Ara han decidit que el seu nou public es l'adolescent i per això la compra de marvel. Pero que no li toquin ni un pel a la companyia dels grans còmics americans (amb permís de dc). El epic fail podria ser de proporcions descomunals. Es que em puc veure per exemple un Kingdom Hearts 3 amb un super heroi com a personatge, o un marvel vs. capcom vs disney, o algun kameo dels que esta ficat en calçador i sobra a sac... pot ser horrorós
Pero encara no he perdut les esperances de que ma germana pugui veure el renaixement de disney clasics com si es tractés d'un fènix qualsevol. La futura "Tiana y el Sapo" (12/2009) destil·la màgia pels 4 costats, com si d'una nova ventafocs estiguéssim parlant. Tant de bò no m'equivoqui.
I mentrestant, doncs a seguir confiant en que pixar ens deleiti com sempre i en que no em toquin marvel. Sinó, sempre ens quedara confiar en cristopher nolan i el seu sublim batman, o en l'inigualable tim burton (alice in wonderland).
en jonny a la propera peli del seu coleguilla tim
ojala fos així la propera peli (faltaria el difunt Head Ledger per acabar de ser èpic)
A priori, i dic a priori perquè sempre em puc equivocar, es un error. Se suposa que quan encara érem uns crios que no axiecavem 2 pams de terra quan algú mencionava pel·lícules automàticament la resposta era: disney! sense dubtar-ho (jo també deia Star Wars, però això ja es un altre tema). Els que vam néixer cap al 88 vam viure durant la nostra infantesa l'època esplendorosa i daurada dels clàssics de Walt Disney. Aquelles meravelles que molts encara col·leccionem en els antics VHS.
I es que els 90 va ser la dècada on es van editar els grans films amb exponents màxims com (al menys per mi) El rey leon o Aladín, o el fantàstic libro de la selva. Pel·lícules que tothom reconeixia, amb bandes sonores cantades per tots (algunes de sublim factura musical) però mica en mica els clàssics s'acabaven i disney es va començar a perdre. L'ultima gran pel·lícula "clasica" d'animació (que no de 3d) que jo recordo que em va agradar força va ser "lilo & stitch", que tot i no ser de les millors encara aguantava la tirada i sobresortia enmig del mar de púrria que ja feia un parell d'anys que abundava a disney.
A partir d'aquí (2002 aprox.) la baixada de public fou espectacular degut a diversos factors. El principal es que feia temps que no treien clàssics de qualitat i no havien guanyat nou públic en gran quantitat. I evidentment, el vell public ja se li passava l'arròs per aquell tipus de cinema.
Aleshores van intentar un tomb cap a les 3d amb algunes pel·lícules mes aviat pobres, fins que finalment i veien que el 3d donava public als cinemes van optar per tirar de talonari i comprar els INDISCUTIBLES GENIS (i de llarg els millors) animadors en 3d de l'actualitat: pixar.
L'estudi pixar te tot el que disney havia perdut: màgia, pel·lícules entranyables, i el que mes es valora, entretenen a tots els públics. I el millor es que a cada pel·lícula es superen (a wall-e i up arriben a l'excel·lència). I mentre pixar feia magia (sota el pressupost disney però amb la firma pròpia) les walt disney continuaven essent seqüeles de escassa qualitat. I el públic seguia envellint.
I finalment es va refugiar en 2 coses: el cine mes adolescent d'acció (piratas del caribe) i els fenòmens musicals de masses (high school musical, hannah montana, jonas brothers, camp rock, ...) la majoria amb el paraigües de disney channel i unes quantes discografiques, tot i que de dubtosa qualitat. Això si, amb chicas monas per doquier (perquè no se'ls pot negar que al càsting les busquen guapes: ashley tisdale, vanessa hudgens, ....) tot per portar un altre tipus de "magia" als quinceañeros, però això ja es un altre tema...
L'important es que l'únic que han aconseguit es crear dives de 15 anys que es creuen les reines i acaben fent bogeries (recordem episodis diversos com el nu artístic de Miley Cyrus o directament l'escàndol de vanessa hudgens amb aquelles filtracions que li van costar la feina gairebé).
Ara han decidit que el seu nou public es l'adolescent i per això la compra de marvel. Pero que no li toquin ni un pel a la companyia dels grans còmics americans (amb permís de dc). El epic fail podria ser de proporcions descomunals. Es que em puc veure per exemple un Kingdom Hearts 3 amb un super heroi com a personatge, o un marvel vs. capcom vs disney, o algun kameo dels que esta ficat en calçador i sobra a sac... pot ser horrorós
Pero encara no he perdut les esperances de que ma germana pugui veure el renaixement de disney clasics com si es tractés d'un fènix qualsevol. La futura "Tiana y el Sapo" (12/2009) destil·la màgia pels 4 costats, com si d'una nova ventafocs estiguéssim parlant. Tant de bò no m'equivoqui.
I mentrestant, doncs a seguir confiant en que pixar ens deleiti com sempre i en que no em toquin marvel. Sinó, sempre ens quedara confiar en cristopher nolan i el seu sublim batman, o en l'inigualable tim burton (alice in wonderland).
en jonny a la propera peli del seu coleguilla timojala fos així la propera peli (faltaria el difunt Head Ledger per acabar de ser èpic)jueves, 27 de agosto de 2009
Mercatto divers
Despres de firmar la millor temporada de la historia del futbol estatal, el barça encarava el mercat de fitxatxes amb un parell de coses clares: el mister no vol eto'o i no hi ha gaire pasta.
De cop, com un bersherker qualsevol, apareix el cant de sirena que els merengues estaven esperant, el mesies que els mostres el camí de l'excelencia i de la final de la champions que es juga aquest any al bernabeu: el "tito" floren.
El sr. perez aterra al mon del futbol de la ma dels seus particulars titelles que l'escuden, valdano (l'home de la inacabable verborrea, que si parla de futbol bueno, pero d'altres coses mes val que no obri boca) i zidane (icona de tot el que flo espera d'un jugador, i una de les poques coses que va fer bé en la seva anterior etapa).
I aleshores el tito floren va anar a parlar amb els seus coleguilles de Caja Madrid i el Santander, que li van posar damunt la taula els fons necesaris per poder gastar vora 300M en un sol any... i va portar el sectari kaka (que la remena indiscutiblement b, pero vamos, quan parla de religio demostra que no es mes que un nen ric inculte que sap fer virgueries amb la bola), l'home dels 94 milions (que es va pasar per la pedra a la paris hilton cami de madrid, a part de ser la gran atraccio de les discoteques, on es diu que s'ha fotut farres per valor de 20.000€ en etanol...) i altres coses mes o menys encertades pagan quasi sempre preus desorbitats.
Aleshores en jan, en un atac d'inteligencia, necesitat de treure pit, i pq no admetre-ho, pq estava fins als mismisims de que nomes es parles dels nous cromos del vei i no del campio de tot fa un viatge fugaç a donesk per intentar portar un grenyut, i com li donen llargues doncs decideix parar pel cami a mila a veure l'amiguete moratti, fer unes pizzes i uns wiskis i tancar el ibra = eto'o + 40. per mi mal negoci pel barça (per car) i per l'inter (que redueix de manera important el seu potencial, pq ha reinvertit fatal la pasta, milito si pero qui crea mou? pq stankovic no pot fer-ho tot)
Despres apareix l'awelete fergui, que ja "chochea" una mica i deixa escapar 2 de les estrelles de l'equip per portar (amb tots els respectes) un paio de nivell de mitja taula (valencia) i un prejubilat (owen de 31). Wenger, que sembla que tambe es contagia de la bojeria colectiva deixa marxar mitja columna vertebral a un rival directe i a canvi porta un defensa (bo, pero verd encara)... per la seva banda els petrodolars porten zyrkov i carletto al chelski i el tal suliman no se que li dona a huges un xec en blanc per fer el que vulgui
a italia, aleccio secco sembla l'unic que posa mitjanament seny amb melo i diego, el que necesita la juve, tot i que amb caceres nose a que juguen pero en fi. la bojeria arriba al cenit quan des d'italia "il capitano" totti exclata pq malgrat la pessima temporada de la roma els dirigents la debiliten més traspasan al lesionat aquilani, recanvi de xabi (que no xavi) al madrid, pq el tito floren si algo te es que "culo veo culo quiero". sembla que a benitez no li ha funcionat el trueque pq 1 punt de 9 per ara es escas bagatge.
Finalment parlar del bayern que com que no tira la cosa (2/9) treuen la chequera i decideixen juntament amb inter i sevilla desmontar la "gran plantilla merengue" per deixar-ho en un bon 11. D'un plumazo els 3 millors suplens se'n van (robben, negredo i sneijder), i com no es queda el guti, el 7 que no corre, la pepa del gago, i el rastafari drenthe entre altres.
I per rematar el milan embogeix deixant escapar gourcouff i no portant ningu per paliar kaka, encertan amb hunter i fan l'aposta exotica de onyewu. Per terres gabaches bufen aires de reforma amb els grans chamack i gourcouff contra lisandro i bastos, o ben arfa i lucho.
I amb tot s'arriba a 28 d'agost, a 3 dies de tancar el mercat i amb moviments sonats per fer encara: chygrinsky (el grenyes dels 25M, carisim), el mitjapunta i el lateral que tan necesiten al calderon, i si el tito floren cedeix a la presio dels fans i escolta a la gent ribery vestira de blanc.
I per rematar, un momen de serietat. Les meves condolencies a la parroquia perica, que ha iniciat etapa a cornella de manera tragica. Jarque, sempre se't recordara.
I respecte reforços, molt be amb nakamura i ben sahar, a pillut no l'he vist, i el defensa ex de boca tampoc esta gens malament.
i fins aqui el repas al mercatto. un any inversemblan, de pocs moviments importants i molt, molt cars. Suposo que l'any que be, amb el mundial com a aparador, i amb el tito amb menys calers per invertir (o potser no, pq si fracasa segur que torna a tirar de chequera), hi haura mes emocio.
Fins al dia 20, que ja no tindre les manilles dels examens i podre fer algo interessant x aki!
De cop, com un bersherker qualsevol, apareix el cant de sirena que els merengues estaven esperant, el mesies que els mostres el camí de l'excelencia i de la final de la champions que es juga aquest any al bernabeu: el "tito" floren.
El sr. perez aterra al mon del futbol de la ma dels seus particulars titelles que l'escuden, valdano (l'home de la inacabable verborrea, que si parla de futbol bueno, pero d'altres coses mes val que no obri boca) i zidane (icona de tot el que flo espera d'un jugador, i una de les poques coses que va fer bé en la seva anterior etapa).
I aleshores el tito floren va anar a parlar amb els seus coleguilles de Caja Madrid i el Santander, que li van posar damunt la taula els fons necesaris per poder gastar vora 300M en un sol any... i va portar el sectari kaka (que la remena indiscutiblement b, pero vamos, quan parla de religio demostra que no es mes que un nen ric inculte que sap fer virgueries amb la bola), l'home dels 94 milions (que es va pasar per la pedra a la paris hilton cami de madrid, a part de ser la gran atraccio de les discoteques, on es diu que s'ha fotut farres per valor de 20.000€ en etanol...) i altres coses mes o menys encertades pagan quasi sempre preus desorbitats.
Aleshores en jan, en un atac d'inteligencia, necesitat de treure pit, i pq no admetre-ho, pq estava fins als mismisims de que nomes es parles dels nous cromos del vei i no del campio de tot fa un viatge fugaç a donesk per intentar portar un grenyut, i com li donen llargues doncs decideix parar pel cami a mila a veure l'amiguete moratti, fer unes pizzes i uns wiskis i tancar el ibra = eto'o + 40. per mi mal negoci pel barça (per car) i per l'inter (que redueix de manera important el seu potencial, pq ha reinvertit fatal la pasta, milito si pero qui crea mou? pq stankovic no pot fer-ho tot)
Despres apareix l'awelete fergui, que ja "chochea" una mica i deixa escapar 2 de les estrelles de l'equip per portar (amb tots els respectes) un paio de nivell de mitja taula (valencia) i un prejubilat (owen de 31). Wenger, que sembla que tambe es contagia de la bojeria colectiva deixa marxar mitja columna vertebral a un rival directe i a canvi porta un defensa (bo, pero verd encara)... per la seva banda els petrodolars porten zyrkov i carletto al chelski i el tal suliman no se que li dona a huges un xec en blanc per fer el que vulgui
a italia, aleccio secco sembla l'unic que posa mitjanament seny amb melo i diego, el que necesita la juve, tot i que amb caceres nose a que juguen pero en fi. la bojeria arriba al cenit quan des d'italia "il capitano" totti exclata pq malgrat la pessima temporada de la roma els dirigents la debiliten més traspasan al lesionat aquilani, recanvi de xabi (que no xavi) al madrid, pq el tito floren si algo te es que "culo veo culo quiero". sembla que a benitez no li ha funcionat el trueque pq 1 punt de 9 per ara es escas bagatge.
Finalment parlar del bayern que com que no tira la cosa (2/9) treuen la chequera i decideixen juntament amb inter i sevilla desmontar la "gran plantilla merengue" per deixar-ho en un bon 11. D'un plumazo els 3 millors suplens se'n van (robben, negredo i sneijder), i com no es queda el guti, el 7 que no corre, la pepa del gago, i el rastafari drenthe entre altres.
I per rematar el milan embogeix deixant escapar gourcouff i no portant ningu per paliar kaka, encertan amb hunter i fan l'aposta exotica de onyewu. Per terres gabaches bufen aires de reforma amb els grans chamack i gourcouff contra lisandro i bastos, o ben arfa i lucho.
I amb tot s'arriba a 28 d'agost, a 3 dies de tancar el mercat i amb moviments sonats per fer encara: chygrinsky (el grenyes dels 25M, carisim), el mitjapunta i el lateral que tan necesiten al calderon, i si el tito floren cedeix a la presio dels fans i escolta a la gent ribery vestira de blanc.
I per rematar, un momen de serietat. Les meves condolencies a la parroquia perica, que ha iniciat etapa a cornella de manera tragica. Jarque, sempre se't recordara.
I respecte reforços, molt be amb nakamura i ben sahar, a pillut no l'he vist, i el defensa ex de boca tampoc esta gens malament.
i fins aqui el repas al mercatto. un any inversemblan, de pocs moviments importants i molt, molt cars. Suposo que l'any que be, amb el mundial com a aparador, i amb el tito amb menys calers per invertir (o potser no, pq si fracasa segur que torna a tirar de chequera), hi haura mes emocio.
Fins al dia 20, que ja no tindre les manilles dels examens i podre fer algo interessant x aki!
miércoles, 8 de julio de 2009
The Host, o com intentar fer algo diferent i quedar-se a mitjes
Avui toca parlar de diverses coses: en primer lloc que l'estiu ja es aquí, amb lo qual tindre una relativa quantitat de temps lliure (intentaré fer algo productiu, a part de pasar-me el mass effect xd).
En segon lloc, i ara que nomes em queden les ultimes pàgines, ja puc fer un anàlisi més exhaustiu de l'ultim llibre de la Stephanie Meyer. El titular es el seguen: l'home es l'únic ésser prou idiota que si es deixa portar pel fanatisme ensopega mes de 2 cops amb la mateixa pedra.
Doncs si, efectivamen, despres de despatxarme a gust al març vaig decidir per sant jordi donarli una altra oportunitat, amb la seva nova proposta i... no m'acaba de fer el pes.
Venia de llegir les histories de Geral de Rivia, del grandisim Sapowsky i la seva recargolada prosa plena de detalls i matisos, i clar, evidentment el nivell no es el mateix. Despres de 4 llibres de vampirs per adolescents, la senyora Meyer creia estar capacitada per seduir el public més adult, pero no acaba de cuallar la seva proposta. Te ritme, aixo es innegable, pero li falta estil, i profunditzar en alguns secundaris, q em semblen massa plans, massa estatues o massa bipolars.
Per fer-vos 5 centims el llibre tracta que en la època actual la terra pateix una invasió extraterrestre per part de les "animes", una mena de parasits que fan servir els cossos humans per viure. Teòricament, quan una anima s'acopla a un cos, aquest passa a estar sota el control de l'anima, que desterra la consciencia humana. Pero aquest no es el cas de la Mel, a la cual li han insertat la Wanda, pero encara mante consciencia. Una consciencia que influira sobre la Wanda en molts aspectes, com els sentiments, tant pel seu germa petit com per l'home al que estima (humans tots 2).
El personatge de la Wanda/Melanie es interessant, sobre tot els dialegs interns, pero a vegades son confusos. Tampoc esta molt clar que hi hagues un fil argumental consistent. Crec que l'autora anava improvitzant sobre la marxa, i aixo fa que per exemple, la figura de LA BUSCADORA perdi part del gran protagonisme que hauria d'haver tingut. El jared ("novio") fluixeja bastant, es un poc encefalograma pla. L'oncle, com ja descubrireu, es el tipic vell q tothom el pren per foll pero que sap el que es diu, i el germà es un mocós que ha madurat d'hora pero que a voltes torna a ser un crio (la idea no es dolenta pero no esta ben definit, es irreal a vegades massa madur i a vegades massa nen, calia un terme mig).
El final de la historia encara el desconec, peeero sense haver acabat ja li veig un problema greu. A l'autora li deu haver trobat el gustet a escriure i vendre com xurros. Potser per la novela mes juvenil funciona, pero per aquesta de caire mes adult ja no. Es insostenible que despres de 760 pagines la dona sigui incapaç de conclure d'una forma digne una historia que no crec q doni gaire mes de si (potser en una altra visio, potser un llibre sobre els buscadors funcionaria, ...), pero una trilogia a pel i amb la mateixa gent... AIXO ES GRAVISIM, parafrasejant el Nuñez.
A mi no me la torna a colar. El proper me'l baixo d'Internet i suggereixo a tot aquell interessat en el llibre que faci el mateix. I si li agrada doncs que passi per caixa i ja esta. Ah, això es una altra. Com es nota quan son famosetes que ja se'ls puja els fums al cap. D'acord que l'edicio es de tapa dura i tal, pero... 25 euros!!! per favor. Es que no els val ni de broma. i a mes, en comtes de portar les tapes impreses porta el tipic cartro guarro que s'acaba arrugant... en fi
Se que he destrossat un llibre que no esta tan malament, pero es que estic indignat amb aquesta dona. Es pot fer molt millor amb una idea com aquesta. I ha tornat al tema nyonyo.
Li dono un 4/10: 1 punt per idea original, 1 punt per la Mel/Wanda, 1 punt per intentar fer flashbacks decents al llibre i que estiguin ben diferenciats de la resta i 1 punt pq com a minim te un algo de volum el llibre.
I fins aqui lo d'avui. Properament tornare analitzant algo de tv, q ja toca. True Blood o BattleStar Galactica?
En segon lloc, i ara que nomes em queden les ultimes pàgines, ja puc fer un anàlisi més exhaustiu de l'ultim llibre de la Stephanie Meyer. El titular es el seguen: l'home es l'únic ésser prou idiota que si es deixa portar pel fanatisme ensopega mes de 2 cops amb la mateixa pedra.
Doncs si, efectivamen, despres de despatxarme a gust al març vaig decidir per sant jordi donarli una altra oportunitat, amb la seva nova proposta i... no m'acaba de fer el pes.
Venia de llegir les histories de Geral de Rivia, del grandisim Sapowsky i la seva recargolada prosa plena de detalls i matisos, i clar, evidentment el nivell no es el mateix. Despres de 4 llibres de vampirs per adolescents, la senyora Meyer creia estar capacitada per seduir el public més adult, pero no acaba de cuallar la seva proposta. Te ritme, aixo es innegable, pero li falta estil, i profunditzar en alguns secundaris, q em semblen massa plans, massa estatues o massa bipolars.
Per fer-vos 5 centims el llibre tracta que en la època actual la terra pateix una invasió extraterrestre per part de les "animes", una mena de parasits que fan servir els cossos humans per viure. Teòricament, quan una anima s'acopla a un cos, aquest passa a estar sota el control de l'anima, que desterra la consciencia humana. Pero aquest no es el cas de la Mel, a la cual li han insertat la Wanda, pero encara mante consciencia. Una consciencia que influira sobre la Wanda en molts aspectes, com els sentiments, tant pel seu germa petit com per l'home al que estima (humans tots 2).
El personatge de la Wanda/Melanie es interessant, sobre tot els dialegs interns, pero a vegades son confusos. Tampoc esta molt clar que hi hagues un fil argumental consistent. Crec que l'autora anava improvitzant sobre la marxa, i aixo fa que per exemple, la figura de LA BUSCADORA perdi part del gran protagonisme que hauria d'haver tingut. El jared ("novio") fluixeja bastant, es un poc encefalograma pla. L'oncle, com ja descubrireu, es el tipic vell q tothom el pren per foll pero que sap el que es diu, i el germà es un mocós que ha madurat d'hora pero que a voltes torna a ser un crio (la idea no es dolenta pero no esta ben definit, es irreal a vegades massa madur i a vegades massa nen, calia un terme mig).
El final de la historia encara el desconec, peeero sense haver acabat ja li veig un problema greu. A l'autora li deu haver trobat el gustet a escriure i vendre com xurros. Potser per la novela mes juvenil funciona, pero per aquesta de caire mes adult ja no. Es insostenible que despres de 760 pagines la dona sigui incapaç de conclure d'una forma digne una historia que no crec q doni gaire mes de si (potser en una altra visio, potser un llibre sobre els buscadors funcionaria, ...), pero una trilogia a pel i amb la mateixa gent... AIXO ES GRAVISIM, parafrasejant el Nuñez.
A mi no me la torna a colar. El proper me'l baixo d'Internet i suggereixo a tot aquell interessat en el llibre que faci el mateix. I si li agrada doncs que passi per caixa i ja esta. Ah, això es una altra. Com es nota quan son famosetes que ja se'ls puja els fums al cap. D'acord que l'edicio es de tapa dura i tal, pero... 25 euros!!! per favor. Es que no els val ni de broma. i a mes, en comtes de portar les tapes impreses porta el tipic cartro guarro que s'acaba arrugant... en fi
Se que he destrossat un llibre que no esta tan malament, pero es que estic indignat amb aquesta dona. Es pot fer molt millor amb una idea com aquesta. I ha tornat al tema nyonyo.
Li dono un 4/10: 1 punt per idea original, 1 punt per la Mel/Wanda, 1 punt per intentar fer flashbacks decents al llibre i que estiguin ben diferenciats de la resta i 1 punt pq com a minim te un algo de volum el llibre.
I fins aqui lo d'avui. Properament tornare analitzant algo de tv, q ja toca. True Blood o BattleStar Galactica?
domingo, 1 de marzo de 2009
# Random saga: Twilight - New Moon - Eclipse - Breaking Dawn
Odio la hipocresia de la gent. I per desgràcia es un fet bastant comú. Tothom te una estranya tendència a parlar d'allo que desconeix i alabar-ho o despotricar en funció del que a hom li convé.
Servidor, gran aficionat a la literatura fantàstica, normalment es titllat (a vegades en broma, d'altres no tant) de friki. La gent es qüestiona com puc arribar a devorar tal quantitat de llibres sobre el mateix. Doncs es ben senzill, perque cada llibre es un món, i no s'assembla als altres.
El cas més flagrant que conec de tota aquesta història es el que ha succeit darrerament amb la saga Crepusculo de Stephenie Meyer. Quan vaig començar a llegir aixo els comentaris foren: vaya merda que t'estas tragant, on esta el teu criteri, aixo es un llibre per ties, no val un pebrot, nen ets un frik, ...
[monegal mode ON] Pero ah, alerta! Quan arriba el 7e art i ho popularitza, la ratomaquia se n'omple la boca, i tota la fauna ornitològica recolza sense vacilar allò sobre el que havia escupit per ignorancia [/monegal mode of].
En quan va sortir la pelicula, que malgrat no es una mala adaptació es pitjor que la novela, tot quisqui va literalment perdre el cul per crepusculo. La gent es va abraonar sobre les piles de llibres per saber mes sobre l'història de l'Edward i la Bella. I ningu es va arribar a preguntar com es que s'havia fet aquella pelicula. Doncs senyors, sense els fans del primer dia, no hi hauria peli i probablement seria un millor llibre. Pero com sempre, de fora vingueren que de casa et tregueren.
La peli es consequencia directa de la legió de seguidors. A mesura que anava tenint mes i mes lectors, algun empresari espavilat hi va veure potencial i al final va pasar de proposta original, a carronya per masses. I us preguntareu, a que ve aquest canvi? Doncs senzillament al nefast desenllaç de la historia. Les ultimes 50-70 pagines de Amanecer son la cosa mes ensucrada sosa i heidiesca que he llegit en molt de temps. Collons, si fins hi tot hi ha mes tragedia en el últim tomo de Harry Potter.
La autora va voler quedar be amb les ninyatas de 14 anys que idolatren al Ed i al Jacob i no va fer un bon final. En tota guerra hi ha d'haver baixes, i nomes els contes infantils acaben amb tot perfecte i tothom feliç. Doncs en aixo ho va convertir. I es per aixo que encara em frustra mes la situació, ara tothom creu que crepusculo mola, quan en realitat no es aixi. La conclusió fa que sigui una novela del montón, sense sustancia, sense el gir tragic que era necessari. Per aixo que no entenc com la gent ho recolza tant, quan haurien d'estar denuncian a la autora per l'estafa de l'ultim llibre.
La conclusió de tot plegat es que un producte innovador i original ho es mentre no esdevé un producte de masses. Des d'aqui jo faria una crida a tots aquells creatius de musica, literatura, cine, comics, ... que no s'oblidin del seu public de tota la vida, aquell que li es fidel a les bones i a les males. Pero sobretot que no canviin per fer contents a les masses i als fans que ens fotin. Perque no han d'oblidar que, sense els fans inicials, no serien ningu.
Finalment un consell per tots aquells que volgueu llegir una saga interessant: compreu la saga crepusculo, pero quan arribeu a l'escena de l'esplanada on hi ha la reunio de TOTS els vampiritos, tanqueu el llibre i no llegiu ni un mot més. En quan al final, que la vostra ment imagini el que vulgui, segur que sera 25 vegades millor que la bazofia aquella que està escrita.
I fins aqui lo d'avui.
Servidor, gran aficionat a la literatura fantàstica, normalment es titllat (a vegades en broma, d'altres no tant) de friki. La gent es qüestiona com puc arribar a devorar tal quantitat de llibres sobre el mateix. Doncs es ben senzill, perque cada llibre es un món, i no s'assembla als altres.
El cas més flagrant que conec de tota aquesta història es el que ha succeit darrerament amb la saga Crepusculo de Stephenie Meyer. Quan vaig començar a llegir aixo els comentaris foren: vaya merda que t'estas tragant, on esta el teu criteri, aixo es un llibre per ties, no val un pebrot, nen ets un frik, ...
[monegal mode ON] Pero ah, alerta! Quan arriba el 7e art i ho popularitza, la ratomaquia se n'omple la boca, i tota la fauna ornitològica recolza sense vacilar allò sobre el que havia escupit per ignorancia [/monegal mode of].
En quan va sortir la pelicula, que malgrat no es una mala adaptació es pitjor que la novela, tot quisqui va literalment perdre el cul per crepusculo. La gent es va abraonar sobre les piles de llibres per saber mes sobre l'història de l'Edward i la Bella. I ningu es va arribar a preguntar com es que s'havia fet aquella pelicula. Doncs senyors, sense els fans del primer dia, no hi hauria peli i probablement seria un millor llibre. Pero com sempre, de fora vingueren que de casa et tregueren.
La peli es consequencia directa de la legió de seguidors. A mesura que anava tenint mes i mes lectors, algun empresari espavilat hi va veure potencial i al final va pasar de proposta original, a carronya per masses. I us preguntareu, a que ve aquest canvi? Doncs senzillament al nefast desenllaç de la historia. Les ultimes 50-70 pagines de Amanecer son la cosa mes ensucrada sosa i heidiesca que he llegit en molt de temps. Collons, si fins hi tot hi ha mes tragedia en el últim tomo de Harry Potter.
La autora va voler quedar be amb les ninyatas de 14 anys que idolatren al Ed i al Jacob i no va fer un bon final. En tota guerra hi ha d'haver baixes, i nomes els contes infantils acaben amb tot perfecte i tothom feliç. Doncs en aixo ho va convertir. I es per aixo que encara em frustra mes la situació, ara tothom creu que crepusculo mola, quan en realitat no es aixi. La conclusió fa que sigui una novela del montón, sense sustancia, sense el gir tragic que era necessari. Per aixo que no entenc com la gent ho recolza tant, quan haurien d'estar denuncian a la autora per l'estafa de l'ultim llibre.
La conclusió de tot plegat es que un producte innovador i original ho es mentre no esdevé un producte de masses. Des d'aqui jo faria una crida a tots aquells creatius de musica, literatura, cine, comics, ... que no s'oblidin del seu public de tota la vida, aquell que li es fidel a les bones i a les males. Pero sobretot que no canviin per fer contents a les masses i als fans que ens fotin. Perque no han d'oblidar que, sense els fans inicials, no serien ningu.
Finalment un consell per tots aquells que volgueu llegir una saga interessant: compreu la saga crepusculo, pero quan arribeu a l'escena de l'esplanada on hi ha la reunio de TOTS els vampiritos, tanqueu el llibre i no llegiu ni un mot més. En quan al final, que la vostra ment imagini el que vulgui, segur que sera 25 vegades millor que la bazofia aquella que està escrita.
I fins aqui lo d'avui.
viernes, 20 de febrero de 2009
# Random adquisicions: 360 Rules!
Aviam si ara que ja no planen dubtes sobre el meu sempre pensatiu cap puc, d'una maleïda vegada, comprometre'm a ajuntar periòdicament 4 ratlles ben escrites. No es que em costi pas gaire, i no es que no tingui coses que explicar. Senzillament no vull que això esdevingui un lloc on aboco descontroladament tot allò que em sembla, perquè probablement em portaria mes d'un mal de cap.
En fi, aquests nadals he adquirit per fi una maquina que em permet jugar a la "next-gen", que dintre de poc ja no es podrà qualificar com a tal. Com he estat bon minyó ses majestats d'orient van llegir la carta de ma germana i van fer cas del que ella va demanar per mi: una xbox 360.
Un mes i mig després, i malgrat no disposar de tot el temps que m'agradaria nomes puc dir una cosa: es tot un encert. Una maquina pensada per algu que s'ha de sustentar el vici amb escasos recursos. Titols en majuscules a 25-30€ i perque no em llenço a la importació que sino seria encara mes barat. La gracia està en que per menys tens més. D'acord que potser no te els grafics del Killzone 2, pero qui els necessita amb lo divertit que es fer un halo o un gears of war. L'unic, i repeteixo, l'unic motiu que em feia dubtar de la decisio era la meva devocio per les obres de hideo kojima. res mes. A mes, la gent no es conscient que sony els esta colant un gol per l'escaire i de rabona. Com pot ser que s'accepti una maquina retallada que venia amb un mando descatalogat, uns jocs que requereixen instalacio i tot i aixi no carreguen mes rapid que la competencia, uns titols que costen 10€ mes que el mateix joc en la maquina de la competencia i a sobre es veu igual o a vegades fins i tot pitjor... i podria seguir una bona estona.
http://www.3djuegos.com/foros/tema/424973/0/verdadera-comparacion-bioshock-ps3-vs-xbox-360/
http://www.1up.com/do/newsStory?cId=3169860
Microsoft no es el sant grial, ni molt menys. Te un bon nombre d'errors (p. ex: llums vermelles), pero vist lo vist i comparant fredament, jo em quedo amb la 360. Globalment te un cataleg millor. Les exclusivitats de la 360 son mes interessants (l'unic q falta es el MGS) i en general es mes barat. I si, ja se que la potencia de la ps3 no esta extreta al 100%, pero per poder-ho fer calen molts calers i molts anys de desenvolupament, cosa que ara no hi ha. I ja per acabar, algu de debo creu que es un projecte a 10 anys com diu Kaz Hirai? es que no s'ho creuen ni ells. Jo calculo que pel 2011, un cop deixada enrere definitivament la crisi, tindrem noves maquines: wii HD, PS4 i Xbox 720. Aixi que dubto que tinguin temps d'explotar veritablement els 400M de dolars que va costar desenvolupar el Cell. I sincerament espero que corregeixin la jugada, pq jo a sony no li torno a donar la confiança si em tracta d'idiota i m'intenta encolomar una maquina castrada pq creu q la retrocompatibilitat no es important. Doncs senyors, jo crec q poder jugar a mes de 80 jocs des del primer dia amb una maquina nova si es important. aixi si (ojala que no) la vella s'escacharra puc fer servir la nova. pero si no em donen aquesta opcio, jo em sento lliure de ser infidel. I francament, durant els propers anys, portara unes banyes que li sentaran de meravella.
I fins aqui lo d'avui. Nomes es per fer reflexionar a tots aquells fanboys que opinen q tot lo q no sigui sony es merda. Si miressin amb una mica mes d'objectivitat veurien que no es or tot allo que llueix, i que potser no tot es tant bonic com ells creuen. Mentres en siguin conscients del que compren esta be, pero sino, com diria el Laporta: al loro, que no os embauquen! I estic segur q no soc l'unic que ho creu, 28M d'usuaris no poden anar tant errats.
Fins la proxima, vai a fer uns Halos!
En fi, aquests nadals he adquirit per fi una maquina que em permet jugar a la "next-gen", que dintre de poc ja no es podrà qualificar com a tal. Com he estat bon minyó ses majestats d'orient van llegir la carta de ma germana i van fer cas del que ella va demanar per mi: una xbox 360.
Un mes i mig després, i malgrat no disposar de tot el temps que m'agradaria nomes puc dir una cosa: es tot un encert. Una maquina pensada per algu que s'ha de sustentar el vici amb escasos recursos. Titols en majuscules a 25-30€ i perque no em llenço a la importació que sino seria encara mes barat. La gracia està en que per menys tens més. D'acord que potser no te els grafics del Killzone 2, pero qui els necessita amb lo divertit que es fer un halo o un gears of war. L'unic, i repeteixo, l'unic motiu que em feia dubtar de la decisio era la meva devocio per les obres de hideo kojima. res mes. A mes, la gent no es conscient que sony els esta colant un gol per l'escaire i de rabona. Com pot ser que s'accepti una maquina retallada que venia amb un mando descatalogat, uns jocs que requereixen instalacio i tot i aixi no carreguen mes rapid que la competencia, uns titols que costen 10€ mes que el mateix joc en la maquina de la competencia i a sobre es veu igual o a vegades fins i tot pitjor... i podria seguir una bona estona.
http://www.3djuegos.com/foros/tema/424973/0/verdadera-comparacion-bioshock-ps3-vs-xbox-360/
http://www.1up.com/do/newsStory?cId=3169860
Aprecieu la diferencia a part del filtre que "blanqueja" imatges de la PS3? No, i jo tampoc. Pero la butxaca si: un val 22€ i l'altre 70!
Microsoft no es el sant grial, ni molt menys. Te un bon nombre d'errors (p. ex: llums vermelles), pero vist lo vist i comparant fredament, jo em quedo amb la 360. Globalment te un cataleg millor. Les exclusivitats de la 360 son mes interessants (l'unic q falta es el MGS) i en general es mes barat. I si, ja se que la potencia de la ps3 no esta extreta al 100%, pero per poder-ho fer calen molts calers i molts anys de desenvolupament, cosa que ara no hi ha. I ja per acabar, algu de debo creu que es un projecte a 10 anys com diu Kaz Hirai? es que no s'ho creuen ni ells. Jo calculo que pel 2011, un cop deixada enrere definitivament la crisi, tindrem noves maquines: wii HD, PS4 i Xbox 720. Aixi que dubto que tinguin temps d'explotar veritablement els 400M de dolars que va costar desenvolupar el Cell. I sincerament espero que corregeixin la jugada, pq jo a sony no li torno a donar la confiança si em tracta d'idiota i m'intenta encolomar una maquina castrada pq creu q la retrocompatibilitat no es important. Doncs senyors, jo crec q poder jugar a mes de 80 jocs des del primer dia amb una maquina nova si es important. aixi si (ojala que no) la vella s'escacharra puc fer servir la nova. pero si no em donen aquesta opcio, jo em sento lliure de ser infidel. I francament, durant els propers anys, portara unes banyes que li sentaran de meravella.
I fins aqui lo d'avui. Nomes es per fer reflexionar a tots aquells fanboys que opinen q tot lo q no sigui sony es merda. Si miressin amb una mica mes d'objectivitat veurien que no es or tot allo que llueix, i que potser no tot es tant bonic com ells creuen. Mentres en siguin conscients del que compren esta be, pero sino, com diria el Laporta: al loro, que no os embauquen! I estic segur q no soc l'unic que ho creu, 28M d'usuaris no poden anar tant errats.
Fins la proxima, vai a fer uns Halos!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)