En segon lloc, i ara que nomes em queden les ultimes pàgines, ja puc fer un anàlisi més exhaustiu de l'ultim llibre de la Stephanie Meyer. El titular es el seguen: l'home es l'únic ésser prou idiota que si es deixa portar pel fanatisme ensopega mes de 2 cops amb la mateixa pedra.
Doncs si, efectivamen, despres de despatxarme a gust al març vaig decidir per sant jordi donarli una altra oportunitat, amb la seva nova proposta i... no m'acaba de fer el pes.
Venia de llegir les histories de Geral de Rivia, del grandisim Sapowsky i la seva recargolada prosa plena de detalls i matisos, i clar, evidentment el nivell no es el mateix. Despres de 4 llibres de vampirs per adolescents, la senyora Meyer creia estar capacitada per seduir el public més adult, pero no acaba de cuallar la seva proposta. Te ritme, aixo es innegable, pero li falta estil, i profunditzar en alguns secundaris, q em semblen massa plans, massa estatues o massa bipolars.
Per fer-vos 5 centims el llibre tracta que en la època actual la terra pateix una invasió extraterrestre per part de les "animes", una mena de parasits que fan servir els cossos humans per viure. Teòricament, quan una anima s'acopla a un cos, aquest passa a estar sota el control de l'anima, que desterra la consciencia humana. Pero aquest no es el cas de la Mel, a la cual li han insertat la Wanda, pero encara mante consciencia. Una consciencia que influira sobre la Wanda en molts aspectes, com els sentiments, tant pel seu germa petit com per l'home al que estima (humans tots 2).
El personatge de la Wanda/Melanie es interessant, sobre tot els dialegs interns, pero a vegades son confusos. Tampoc esta molt clar que hi hagues un fil argumental consistent. Crec que l'autora anava improvitzant sobre la marxa, i aixo fa que per exemple, la figura de LA BUSCADORA perdi part del gran protagonisme que hauria d'haver tingut. El jared ("novio") fluixeja bastant, es un poc encefalograma pla. L'oncle, com ja descubrireu, es el tipic vell q tothom el pren per foll pero que sap el que es diu, i el germà es un mocós que ha madurat d'hora pero que a voltes torna a ser un crio (la idea no es dolenta pero no esta ben definit, es irreal a vegades massa madur i a vegades massa nen, calia un terme mig).
El final de la historia encara el desconec, peeero sense haver acabat ja li veig un problema greu. A l'autora li deu haver trobat el gustet a escriure i vendre com xurros. Potser per la novela mes juvenil funciona, pero per aquesta de caire mes adult ja no. Es insostenible que despres de 760 pagines la dona sigui incapaç de conclure d'una forma digne una historia que no crec q doni gaire mes de si (potser en una altra visio, potser un llibre sobre els buscadors funcionaria, ...), pero una trilogia a pel i amb la mateixa gent... AIXO ES GRAVISIM, parafrasejant el Nuñez.
A mi no me la torna a colar. El proper me'l baixo d'Internet i suggereixo a tot aquell interessat en el llibre que faci el mateix. I si li agrada doncs que passi per caixa i ja esta. Ah, això es una altra. Com es nota quan son famosetes que ja se'ls puja els fums al cap. D'acord que l'edicio es de tapa dura i tal, pero... 25 euros!!! per favor. Es que no els val ni de broma. i a mes, en comtes de portar les tapes impreses porta el tipic cartro guarro que s'acaba arrugant... en fi
Se que he destrossat un llibre que no esta tan malament, pero es que estic indignat amb aquesta dona. Es pot fer molt millor amb una idea com aquesta. I ha tornat al tema nyonyo.
Li dono un 4/10: 1 punt per idea original, 1 punt per la Mel/Wanda, 1 punt per intentar fer flashbacks decents al llibre i que estiguin ben diferenciats de la resta i 1 punt pq com a minim te un algo de volum el llibre.
I fins aqui lo d'avui. Properament tornare analitzant algo de tv, q ja toca. True Blood o BattleStar Galactica?
