Malauradament l'espiral negatiu en que ha entrat l'economia mundial sembla que va per llarg. Amb un panorama de recessió en breu i una repuntada que no es vislumbra fins el 2010, un horitzó massa llunyà. I com no, en temps de crisi, tothom vol donar gat per llebre. I els politics no son pas l'excepció.
El ministre Solbes, té sens dubte una calculadora màgica i un màster en la matemàtica de l'absurd. Ell, un dels artífex d'aquell retallable de ja fa quasi 2 anys anomenat estatut, resulta que veu ara que potser no hi va fotre prou tisorada. Particularment en un dels temes en que més sensible es la societat d'aquest pais solidari anomenat Catalunya: els diners. Resulta que el bon home creu que es possible donar mes a tothom sense que ningu s'estrenyi el cinturó. I tot això en una època que no es precissament de vaques grasses. Sincerament inversemblant.
Potser en el món Heidiesc de Solbes on tot es verd i la gent somriu, la matematica permet crear numeros del no res. Pero que jo sapiga, la realitat es una altra completament diferent.
L'estat està ple de carregs públics prescindibles. S'ha sobrecarregat el sistema d'un funcionariat innecessari que simplement fa minces tasques administratives, pero no aporta cap tipus de productivitat al sistema. El govern manté ministeris per tasques que ja no son competencia seva, però clar, es necessari perque sino com conservar aquest pseudo-nepotisme? I per rematar, en temps de crisi, noves ofertes de feina per fer, com no, de funcionari.
La politica de l'atur esta enfonsant aquest pais. No em malinterpreteu, tothom te dret a l'atur. Pero ai, mals endèmics s'agreujen en temps de crisi. Posem per exemple els temporers. Una feina poc agraida i molt sacrificada, pero amb certs incomprensibles avantatges. Com pot ser que si un andalus temporer demostra 60 jornals treballats té dret a l'atur per la resta de l'any. O també com pot ser que els miners se'ls jubili als 25 anys d'exercir o els conductors de metro els facin plegar vora els 55.
Tot aquest mal endèmic que incentiva a la vagueria i a la poca productivitat es veu accentuat pel fet que treballar o no si estas cobrant l'atur es economicament parlant, cuasi el mateix per a la butxaca de l'implicat. Com de costum, la llum ve del nord. Sarkozy ha fet una proposta interessantíssima i sens dubte paliaria alguns dels mals que es pateixen per les espanyes. Incentivar el treball amb subvencions estatals i retirar l'atur a aquells que declinin feines del seu ram. Es brillant. L'estat s'estalvia calers i incentiva l'economia. I aleshores em pregunto: perque Solbes no se li acut re semblant? Resposta simple: es més facil fer populisme que politica que beneficii el poble. Mentre aixo no canvii l'ombra de la crisi romandrà.
I ara vindria quan parlo del finançament... pero aixo ho deixaré per un altre dia. Per avui ja he tret prou bil·lis. Fins la propera
lunes, 15 de septiembre de 2008
jueves, 11 de septiembre de 2008
Tornada de "vacances" i la diada nacional de Catalunya
Soc plenament conscient de que el ritme de contingut actualitzat no es el que desitjaria. No obstant te una explicació ben senzilla: servidor s'ha deixat l'anima durant l'estiu per rematar els 3 fronts que quedaven oberts de l'universitat. Malauradament era caixa o faixa, i per això no he tingut temps per altre cosa. De moment, i a l'espera d'uns resultats que crec que seran els necessaris, reemprendre en breu l'aventura unversitaria, que nomes haura tingut un lleuger compas d'espera de 2 setmanes (ben aprofitades).
Aixi doncs quan en breu es confirmi que l'espasa de Damocles ja no penja damunt el meu cap reencetare el projecte blogaire amb un parell d'actualitzacions setmanals. Mentrestant acabare d'adecentar la pagina del blog incloent-hi enllaços que al meu parè son interessants.
I per acabar no se'm pot passar per alt l'importancia del dia d'avuí: 11 de setembre, la diada nacional de catalunya, la nació sense estat que fa frontera amb espanya frança i andorra. Aquest any cal ressaltar el caracter rehivindicatiu que ha portat a part de la societat a manifestar-se per defensar un finançament just per un pais solidari (malgrat alguns ens titllin del contrari). Ara mes que mai, sobretot pels temps de crisi que vivim, toca anar tots a una per defensar allo que es just. Pero sobretot per defensar allo que es llei. Perque no demanem imposibles, nomes el compliment d'una llei aprovada pel parlament espanyol, el senat i avalada en referendum pel poble català.
Aixi que esperem que tot quedi en un malentes, en una mera anecdota, tot i que temo no sera aixi. Sens dubte si al final no tenim el que justament i amb llei en ma demanem, donarant ales a tot aquell que creu que l'unic cami que queda es l'independencia. pero en fi, ells sabran el que es fan. Mentretant el foc del sobiranisme, mes viu que mai, porta flors a un simbol, recorda batalles perdudes, canta un imne ple de nostalgia i crida visca catalunya!
Aixi doncs quan en breu es confirmi que l'espasa de Damocles ja no penja damunt el meu cap reencetare el projecte blogaire amb un parell d'actualitzacions setmanals. Mentrestant acabare d'adecentar la pagina del blog incloent-hi enllaços que al meu parè son interessants.
I per acabar no se'm pot passar per alt l'importancia del dia d'avuí: 11 de setembre, la diada nacional de catalunya, la nació sense estat que fa frontera amb espanya frança i andorra. Aquest any cal ressaltar el caracter rehivindicatiu que ha portat a part de la societat a manifestar-se per defensar un finançament just per un pais solidari (malgrat alguns ens titllin del contrari). Ara mes que mai, sobretot pels temps de crisi que vivim, toca anar tots a una per defensar allo que es just. Pero sobretot per defensar allo que es llei. Perque no demanem imposibles, nomes el compliment d'una llei aprovada pel parlament espanyol, el senat i avalada en referendum pel poble català.
Aixi que esperem que tot quedi en un malentes, en una mera anecdota, tot i que temo no sera aixi. Sens dubte si al final no tenim el que justament i amb llei en ma demanem, donarant ales a tot aquell que creu que l'unic cami que queda es l'independencia. pero en fi, ells sabran el que es fan. Mentretant el foc del sobiranisme, mes viu que mai, porta flors a un simbol, recorda batalles perdudes, canta un imne ple de nostalgia i crida visca catalunya!
lunes, 4 de agosto de 2008
#Random llibre: 2 Velas para el Diablo
La insofrible calor que fa per la urbe en aquests estiuencs dies que corren fa que una de les activitats mes recomanables sigui submergir-se en una interessant lectura amb una lleugera brisa refrescant (be sigui marina o artificial). Una de les novetats d'estiu pel que fa a la literatura fantàstica juvenil es la nova proposta de Laura Gallego, la autora de "Memòries d'Idhún" o les "Cróniques de la Torre".
Dos Velas para el Diablo es la seva nova proposta en la que ens explica l'aventura de Cat, una adolescent filla d'un àngel que emprèn una creuada per descobrir que s'amaga darrere l'assassinat del seu pare. Malgrat la seva descendencia angèlica, Caterina es una humana. En el seu camí per descobrir la veritat es trobara amb la negativa per part dels angels de donar-li un cop de mà, i haurà de recorrer a l'ajuda d'Angelo, un jove dimoni que decideix acompanyarla perque aixi fara alguna cosa que el tregui de la seva monòtona existència. Les seves aventures els porten a indagar per tot el mon i per un passat en que angels i dimonis foren rivals en una creació harmònica.
La veritat es que es una proposta amena, amb alguna que altra referencia religiosa per mencionar els angels i dimonis mes famosos que apareixen a la biblia. No obstant aixo, el llibre no te en absolut cap mena de connotacio religiosa. Es simplement una aventura que te com a personatges destacats humans, angels i dimonis. Aquests dos ultims se'ns presenten com a criatures que han adoptat formes humanoides per poder interactuar en el món actual. L'especie angèlica està en decadència degut a un virus que els va matant. La demoniaca en canvi no te aquests problemes, pero per contra, unes lleis existencials fan que el que passa a uns, tambe afecta els altres...
Si voleu saber mes us recomano aquesta lectura. Lleugera i original, la proposta de Laura Gallego mereix una oportunitat. A mi no em va decebre.
Dos Velas para el Diablo es la seva nova proposta en la que ens explica l'aventura de Cat, una adolescent filla d'un àngel que emprèn una creuada per descobrir que s'amaga darrere l'assassinat del seu pare. Malgrat la seva descendencia angèlica, Caterina es una humana. En el seu camí per descobrir la veritat es trobara amb la negativa per part dels angels de donar-li un cop de mà, i haurà de recorrer a l'ajuda d'Angelo, un jove dimoni que decideix acompanyarla perque aixi fara alguna cosa que el tregui de la seva monòtona existència. Les seves aventures els porten a indagar per tot el mon i per un passat en que angels i dimonis foren rivals en una creació harmònica.La veritat es que es una proposta amena, amb alguna que altra referencia religiosa per mencionar els angels i dimonis mes famosos que apareixen a la biblia. No obstant aixo, el llibre no te en absolut cap mena de connotacio religiosa. Es simplement una aventura que te com a personatges destacats humans, angels i dimonis. Aquests dos ultims se'ns presenten com a criatures que han adoptat formes humanoides per poder interactuar en el món actual. L'especie angèlica està en decadència degut a un virus que els va matant. La demoniaca en canvi no te aquests problemes, pero per contra, unes lleis existencials fan que el que passa a uns, tambe afecta els altres...
Si voleu saber mes us recomano aquesta lectura. Lleugera i original, la proposta de Laura Gallego mereix una oportunitat. A mi no em va decebre.
jueves, 31 de julio de 2008
FCB 08-09: Un grup en que el crack es el bloc.
Ahir va tenir lloc el primer assaig mínimament seriós per al nou Barça de Guardiola. La fiorentina, un dels clubs que disputara la prèvia de la Champions era un bon test per saber a quin nivell està aquest equip, tenint en compte que encara estan exempts de la seva plenitut fisica.
La conclusió rapida es que van arrollar claríssimament al rival. En 3 partits, el balanç de gols es espectacular. I el joc... sembla la millor versió del Barça del doblet. Malgrat tot jo mostro reticències. Tenim un equip clarament descompensat. Manquen jugadors en determinades posicions i en sobren en altres. Així doncs, fent un analisi ràpid he de dir que la devantera esta horriblement confeccionada.
DANI ALVES:
Un pulmó constant. Un lateral que es més que un simple defensor. Un home que si li sumem Messi, crea la millor banda dreta del món. Pero Pep Guardiola tindrà feina per tapar el forat que deixa Alves cada cop que puja la banda. Es una aposta segura, si tal i com sembla, el grup es mou com a tal en un compàs perfectament harmonitzat. Malgrat tot, ens ha sortit massa car.
GERARD PIQUÉ:
Un defensa de la casa amb bona sortida de la pilota. El suplent ideal de Màrquez que no desentonaría tampoc de titular. Bo, bonic i barat. Si a tot aixo li sumem experiència en un club de primer nivell i compromis per ser de la casa ens trobem amb una de les incorporacions mes encertades.
MARTÍN CACERES:
No en tinc ni idea. Per mí, Caceres es un autèntic desconegut. Si es un bon o un mal jugador, nomes el temps ho dirà, pero 16 milions d'euros per un "meló per obrir" es excessiu. A més, jo el veig un cromo repetit de Milito. Que feia falta un central-lateral, si. Que fos una aposta de futur, també. Que valgués aquesta burrada... evidentment no.
SEYDOU KEITA:
Amb tots els meus respectes, aquest es el clar exemple de que Txiki Beguiristain no te nivell per ser secretari tècnic del Barça. Em consta que el club feia temps que seguia Keita, concretament un parell d'anys. La pregunta es: com no el fitxes quan val 4 o 5 milions i acabes ara pagant 15 per ell? Si realment ja el coneixes, la clau esta en apostar quan toca.
Futbolisticament em sembla un jugador nomes apte per partits molt fisics. A la champions, contra italians i anglesos anira genial, pero per la resta... el veig una mica tronc, en particular xutant. De moment li dono el benefici del dubte, pero el veig com a carn de banquillo. Hem fitxat un suplent de luxe, pero no un titular
ALIAKSANDER HLEB (o com coi s'escrigui)
Hleb em sembla directament un suplent. D'acord q ahir es va lluir, pero si vol ser alguna cosa en aquest equip més val que millori els seus registres anotadors. 3 gols per temporada en un mitjapunta es inacceptable.
PEP GUARDIOLA:
Dels possibles tecnics sense equip a principis d'estiu, era l'aposta exotica. Laporta i Txiki apostaven per ell, l'aficio volia Mouriho i si Sandro fora president, el nom de Scolari tambe hauria entrat a les llistes. Descartat "Mou" i sense possibilitats de que vingues Wenger, Guardiola era la millor opcio. Dos mesos despres, em declaro un fan acerrim de la seva filosofia de treball. es el que feia falta. l'unic dubte que tinc d'ell es la seva qualitat per tactiques, jugades a pilota parada i lectura de partits. Manca experiencia, pero segur que apren rapid. No es una mala aposta.
HENRIQUE ADRIANO BUSS:
Aposta de futur caríssima. 10 milions d'euros per algu que fins fa 6 mesos no jugava a primera divisio es una bizarrada. Marxa cedit a no recordo quin equip alemany, lo cual es una ficada de pota majuscula: si se suposa que es un central de futur per al barça, hauria de jugar cedit en un equip de primera divisio. A la Bundesliga no se li ha perdut res. Tocara veure futbol int i escoltar el Costa i l'Axel Torres per seguir les evolucions d'aquest internacional sub-21.
Pero la devantera... ai. Tenim nomes 2 homes en qui es pot confiar i que son especialistes nats: bojan i messi. Henry es carn d'incerso, i si realment el Manchester ofereix 19 milions doncs llaçet i gracies. Eto'o, sincerament no es el mateix des que es va trencar. Marca igual, pero no mossega com abants ni esprinta com abants. S'hauria de vendre. I la banda esquerre es un desert que ocupa don Andrés perque no hi ha cap especialista en aquella posició.
Pedro em sembla un bon suplent de messi, pero igualment cal un devanter i un extrem. Si fora jo, la tria es facil: Benzema i Silva. Pero com es Txiki qui fitxa, em veig amb Eto'o i malouda o trezeguet i arshavin.
Nomes espero que cuan rodi la pilota els fets no em donin la rao. Gustosament em menjare les meves paraules.
La conclusió rapida es que van arrollar claríssimament al rival. En 3 partits, el balanç de gols es espectacular. I el joc... sembla la millor versió del Barça del doblet. Malgrat tot jo mostro reticències. Tenim un equip clarament descompensat. Manquen jugadors en determinades posicions i en sobren en altres. Així doncs, fent un analisi ràpid he de dir que la devantera esta horriblement confeccionada.
DANI ALVES:
Un pulmó constant. Un lateral que es més que un simple defensor. Un home que si li sumem Messi, crea la millor banda dreta del món. Pero Pep Guardiola tindrà feina per tapar el forat que deixa Alves cada cop que puja la banda. Es una aposta segura, si tal i com sembla, el grup es mou com a tal en un compàs perfectament harmonitzat. Malgrat tot, ens ha sortit massa car.
GERARD PIQUÉ:
Un defensa de la casa amb bona sortida de la pilota. El suplent ideal de Màrquez que no desentonaría tampoc de titular. Bo, bonic i barat. Si a tot aixo li sumem experiència en un club de primer nivell i compromis per ser de la casa ens trobem amb una de les incorporacions mes encertades.
MARTÍN CACERES:
No en tinc ni idea. Per mí, Caceres es un autèntic desconegut. Si es un bon o un mal jugador, nomes el temps ho dirà, pero 16 milions d'euros per un "meló per obrir" es excessiu. A més, jo el veig un cromo repetit de Milito. Que feia falta un central-lateral, si. Que fos una aposta de futur, també. Que valgués aquesta burrada... evidentment no.
SEYDOU KEITA:
Amb tots els meus respectes, aquest es el clar exemple de que Txiki Beguiristain no te nivell per ser secretari tècnic del Barça. Em consta que el club feia temps que seguia Keita, concretament un parell d'anys. La pregunta es: com no el fitxes quan val 4 o 5 milions i acabes ara pagant 15 per ell? Si realment ja el coneixes, la clau esta en apostar quan toca.
Futbolisticament em sembla un jugador nomes apte per partits molt fisics. A la champions, contra italians i anglesos anira genial, pero per la resta... el veig una mica tronc, en particular xutant. De moment li dono el benefici del dubte, pero el veig com a carn de banquillo. Hem fitxat un suplent de luxe, pero no un titular
ALIAKSANDER HLEB (o com coi s'escrigui)
Hleb em sembla directament un suplent. D'acord q ahir es va lluir, pero si vol ser alguna cosa en aquest equip més val que millori els seus registres anotadors. 3 gols per temporada en un mitjapunta es inacceptable.
PEP GUARDIOLA:
Dels possibles tecnics sense equip a principis d'estiu, era l'aposta exotica. Laporta i Txiki apostaven per ell, l'aficio volia Mouriho i si Sandro fora president, el nom de Scolari tambe hauria entrat a les llistes. Descartat "Mou" i sense possibilitats de que vingues Wenger, Guardiola era la millor opcio. Dos mesos despres, em declaro un fan acerrim de la seva filosofia de treball. es el que feia falta. l'unic dubte que tinc d'ell es la seva qualitat per tactiques, jugades a pilota parada i lectura de partits. Manca experiencia, pero segur que apren rapid. No es una mala aposta.
HENRIQUE ADRIANO BUSS:
Aposta de futur caríssima. 10 milions d'euros per algu que fins fa 6 mesos no jugava a primera divisio es una bizarrada. Marxa cedit a no recordo quin equip alemany, lo cual es una ficada de pota majuscula: si se suposa que es un central de futur per al barça, hauria de jugar cedit en un equip de primera divisio. A la Bundesliga no se li ha perdut res. Tocara veure futbol int i escoltar el Costa i l'Axel Torres per seguir les evolucions d'aquest internacional sub-21.
Pero la devantera... ai. Tenim nomes 2 homes en qui es pot confiar i que son especialistes nats: bojan i messi. Henry es carn d'incerso, i si realment el Manchester ofereix 19 milions doncs llaçet i gracies. Eto'o, sincerament no es el mateix des que es va trencar. Marca igual, pero no mossega com abants ni esprinta com abants. S'hauria de vendre. I la banda esquerre es un desert que ocupa don Andrés perque no hi ha cap especialista en aquella posició.
Pedro em sembla un bon suplent de messi, pero igualment cal un devanter i un extrem. Si fora jo, la tria es facil: Benzema i Silva. Pero com es Txiki qui fitxa, em veig amb Eto'o i malouda o trezeguet i arshavin.
Nomes espero que cuan rodi la pilota els fets no em donin la rao. Gustosament em menjare les meves paraules.
jueves, 3 de julio de 2008
Dexter, el buit que intenta omplir-se
Fa poc (cosa d'un mes) un amic en un fotolog recomanava la sèrie Dexter. Donat que no tinc televisió per cable (ergo no puc veure la Fox) doncs vaig decidir esperar fins que cuatro la va començar a emetre en obert. Un cop vist el primer capítol a la tele, vaig decidir donar-li una oportunitat. Ja que estem en període vacacional, i els esmorzars s'allarguen una mica més del compte, he aprofitat per visionar-la sencera.
Faig cinc cèntims de la serie. No es spoiler, ja que ho podeu veure tot en els primers minuts del primer capítol. La serie segueix un fil aparentment senzill, pero que mica en mica es va enrarint. Dexter Morgan es un forense especialista en sang qu treballa pel departament de policia de Miami. Es fill adoptiu de Henry Morgan, un policia de gran sentit de la justìcia que va morir d'un atac de cor. Dexter, degut a un trauma infantil, te impulsos interiors que l'obliguen a matar per "sentir-se realitzat". Seguint un estricte ritual, selecciona els assassins que estan lliures per culpa d'errors del sistema i els executa meticulosament. Es letal i infalible.
Ell no es considera un ésser humà, ja que esta mancat de sentiments i rara vegada mostra emocions. No obstant fingeix constantment per mantenir-se segur. La máscara fa que sigui un bon company de feina, un bon germanastre de "Deb" Morgan i una bona parella per Rita i els seus fills. No obstant tot es trasbalsa quan Dexter reb un cas d'un asassinat en que la victima ha estat descuartitzada, pero no hi ha ni una gota de sang en tot el cos...
Es interessant observar com el món de Dexter va canviant a mida que avança la primera temporada i com surt a la llum el seu passat, i com pren una série d'importants decisions que culminen a l'ultim capítol en un acte inversemblant. La segona temporada es quan Dexter pateix una "crisi d'identitat", els pilars de la seva existència es desmoronen i finalment ha d'optar per un modus vivendi. Es deixa la porta mig oberta per si hi ha d'haver una tercera temporada, mes que res per tancar la història de Deb, ja que la resta queda tot força lligat.
Tocs policials, poca acció, abundant sang en determinats moments i grans reflexions son el que planteja aquesta recomanadissima série. La podeu veure a la fox, a cuatro o per internet (a pagines com series yonkis, per exemple). Aixo si, la serie guanya molt en v.o. i subtitulada. L'ampli domini dels insults que te Deb es impagable.
En fi, que es 100% recomanada. ¿Dark Defender o Bay Harbor Butcher? Veieu la série i veureu que decideix la laberintica ment d'aquest brillant forense.
Faig cinc cèntims de la serie. No es spoiler, ja que ho podeu veure tot en els primers minuts del primer capítol. La serie segueix un fil aparentment senzill, pero que mica en mica es va enrarint. Dexter Morgan es un forense especialista en sang qu treballa pel departament de policia de Miami. Es fill adoptiu de Henry Morgan, un policia de gran sentit de la justìcia que va morir d'un atac de cor. Dexter, degut a un trauma infantil, te impulsos interiors que l'obliguen a matar per "sentir-se realitzat". Seguint un estricte ritual, selecciona els assassins que estan lliures per culpa d'errors del sistema i els executa meticulosament. Es letal i infalible.Ell no es considera un ésser humà, ja que esta mancat de sentiments i rara vegada mostra emocions. No obstant fingeix constantment per mantenir-se segur. La máscara fa que sigui un bon company de feina, un bon germanastre de "Deb" Morgan i una bona parella per Rita i els seus fills. No obstant tot es trasbalsa quan Dexter reb un cas d'un asassinat en que la victima ha estat descuartitzada, pero no hi ha ni una gota de sang en tot el cos...
Es interessant observar com el món de Dexter va canviant a mida que avança la primera temporada i com surt a la llum el seu passat, i com pren una série d'importants decisions que culminen a l'ultim capítol en un acte inversemblant. La segona temporada es quan Dexter pateix una "crisi d'identitat", els pilars de la seva existència es desmoronen i finalment ha d'optar per un modus vivendi. Es deixa la porta mig oberta per si hi ha d'haver una tercera temporada, mes que res per tancar la història de Deb, ja que la resta queda tot força lligat.
Tocs policials, poca acció, abundant sang en determinats moments i grans reflexions son el que planteja aquesta recomanadissima série. La podeu veure a la fox, a cuatro o per internet (a pagines com series yonkis, per exemple). Aixo si, la serie guanya molt en v.o. i subtitulada. L'ampli domini dels insults que te Deb es impagable.
En fi, que es 100% recomanada. ¿Dark Defender o Bay Harbor Butcher? Veieu la série i veureu que decideix la laberintica ment d'aquest brillant forense.
viernes, 27 de junio de 2008
Obertura, bases i random coses que pretenc
Fa temps que tenia ganes de començar amb una cosa d'aquest estil. El fotolog ha anat degenerant cap a una cosa tediosa, sense excessiu sentit des del moment en que es va prohibir als no usuaris deixar els comentaris pertinents.
A partir d'aleshores vaig anar pensant en la idea de migrar cap a un blog, que permet a tot aquell que vulgui deixar les seves opinions. Malgrat la profunda ignorancia que encara tinc sobre les personalitzacions que ofereix blogger, he decidit (de moment a mode de prova) iniciar el tema, avore que succeeix.
En principi no pretenc tenir una fixació per actualitzar, donat que el contingut del blog serà, per aixi dir-ho, una mica més treballat. S'ha acabat aixo de fer un post per posar la caratula d'un disc, la lletra d'una gran canço i el link al youtube. Aquí hi trobareu, en la mesura que el temps i les obligacions m'ho permetin, una mica més de rigor (que no vol dir serietat).
En fi, que animo a tothom a que comenti. S'accepten opinions de tota mena, però sense faltar, sinó això no durara ni dos dies.
I res més. En breu (3 dies aprox.) hi haurà la primera cosa interessant per aquí (al menys sota el meu punt de vista).
Apa siaua!
A partir d'aleshores vaig anar pensant en la idea de migrar cap a un blog, que permet a tot aquell que vulgui deixar les seves opinions. Malgrat la profunda ignorancia que encara tinc sobre les personalitzacions que ofereix blogger, he decidit (de moment a mode de prova) iniciar el tema, avore que succeeix.
En principi no pretenc tenir una fixació per actualitzar, donat que el contingut del blog serà, per aixi dir-ho, una mica més treballat. S'ha acabat aixo de fer un post per posar la caratula d'un disc, la lletra d'una gran canço i el link al youtube. Aquí hi trobareu, en la mesura que el temps i les obligacions m'ho permetin, una mica més de rigor (que no vol dir serietat).
En fi, que animo a tothom a que comenti. S'accepten opinions de tota mena, però sense faltar, sinó això no durara ni dos dies.
I res més. En breu (3 dies aprox.) hi haurà la primera cosa interessant per aquí (al menys sota el meu punt de vista).
Apa siaua!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)