Tornada de "vacances" i la diada nacional de Catalunya

Soc plenament conscient de que el ritme de contingut actualitzat no es el que desitjaria. No obstant te una explicació ben senzilla: servidor s'ha deixat l'anima durant l'estiu per rematar els 3 fronts que quedaven oberts de l'universitat. Malauradament era caixa o faixa, i per això no he tingut temps per altre cosa. De moment, i a l'espera d'uns resultats que crec que seran els necessaris, reemprendre en breu l'aventura unversitaria, que nomes haura tingut un lleuger compas d'espera de 2 setmanes (ben aprofitades).

Aixi doncs quan en breu es confirmi que l'espasa de Damocles ja no penja damunt el meu cap reencetare el projecte blogaire amb un parell d'actualitzacions setmanals. Mentrestant acabare d'adecentar la pagina del blog incloent-hi enllaços que al meu parè son interessants.

I per acabar no se'm pot passar per alt l'importancia del dia d'avuí: 11 de setembre, la diada nacional de catalunya, la nació sense estat que fa frontera amb espanya frança i andorra. Aquest any cal ressaltar el caracter rehivindicatiu que ha portat a part de la societat a manifestar-se per defensar un finançament just per un pais solidari (malgrat alguns ens titllin del contrari). Ara mes que mai, sobretot pels temps de crisi que vivim, toca anar tots a una per defensar allo que es just. Pero sobretot per defensar allo que es llei. Perque no demanem imposibles, nomes el compliment d'una llei aprovada pel parlament espanyol, el senat i avalada en referendum pel poble català.
Aixi que esperem que tot quedi en un malentes, en una mera anecdota, tot i que temo no sera aixi. Sens dubte si al final no tenim el que justament i amb llei en ma demanem, donarant ales a tot aquell que creu que l'unic cami que queda es l'independencia. pero en fi, ells sabran el que es fan. Mentretant el foc del sobiranisme, mes viu que mai, porta flors a un simbol, recorda batalles perdudes, canta un imne ple de nostalgia i crida visca catalunya!