En aquesta gris tarda d'Agost en plena Barcelona, despres d'un bon cafè i fent un descans de les hores que passo davant els apunts em sento en deute amb el setè art. Més concretament vull ajudar a que la gent conegui un director que particularment m'agrada, i que te en la seva filmografia, pel·lícules altament interessants.
Gràcies a una interessant xerrada d'ahir tarda, m'animare a presentarvos a Kevin Smith!
Kevin Smith, o Bob el Silencioso, en les seves películes
Kevin es un director minimalista en els seus inicis. La seva primera película i segurament una de les mes reconegudes es Clerks (1994). La película, de pressupost molt reduït, mostra un dia normal d'un empleat d'una tenda de autoservei. La gràcia de la película (en blanc i negre) es els interessants planols de cámera (els detalls que mostren) i unes línies de diáleg mes que correctes. Es la 2a millor peli de Smith, al meu entendre.
Clerks, la gran peli de Smith
Abans de proseguir en el cinema de Kevin Smith s'han de tenir clares una sèrie de preceptes. Es un director clarament independent, que basa les seves trames en la relació entre els diversos personatjes que té, i amb altes influències del món del còmic, fins al punt de que la seva pròpia filla es diu Harley Quinn Smith (per els no entesos, la "companya" del Joker als còmics de Batman).
la doctora Harleen Quinzel interpretada per (ai omà que rica) Kristen Bell
A part de director i actor ocasional (interpreta el paper de Bob "el silenciós" a les seves pròpies pel·lícules), Kevin també es dibuixant ocasional de còmics, i queda palès amb que tenen un paper important en la trama de les películes, com a teló de fons o bé com a autoparòdia amb Bluntman i Crònic (un comic inspirat en els personatges de Jay i Bob que apareix en més d'una película). Fins i tot Stan Lee (el deu dels comics americans) fa un cameo a Mallrats (1995).
Bluntman & Chronic AKA Jay y Bob el silencioso
En quan a pel·lícules imprescindibles jo citaria Mallrats (pero pq a mi m'agrada el tema comic), Persiguiendo a Amy i Dogma. En aquestes películes apareixen els ja citats Jay i Bob, que també tenen película pròpia autoparodiantse (força divertida de veure si us cauen en gràcia els antiherois, pero dolenta com a peli en si).
Escena de Mallrats
En quant a l'argument d'aquestes Mallrats explica la relació de 4 joves i les seves vivències i experiències un dia que van al centre comercial, Persiguiendo a Amy (la millor de totes) tracta sobre la indefinició d'una noia envers la seva sexualitat i la frontera entre amor i amistat, i Dogma es una paròdia sobre peripècies d'uns angels que han d'impedir un pla de Azrael (molt graciosa).
Persiguiendo a Amy
En un segon nivell estarien, per mi, Clerks (II), que recomano veure les dues amb poca diferència de temps per copsar millor els detalls (i de pas veure com al 2 sobra una mica XD) i una chica de jersey que no em va acabar de fer el pès, perque fluixejava.
En quan a la seva filmografía mes recent, no he vist encara Vaya par de polis, i la de Hacemos una porno? doncs es simpàtica pero potser s'allunya una mica del cànon tipic de Smith.
La película traduída com a: ¿Hacemos una porno?
I en fi, aixo es tot per avuí. No us vull explicar més perque sinó no tenen gràcia. Pero creieume, per un moment en que volgueu una película per estar tranquil i veurela pero siguent igualment amena i divertida doneu-li una oportunitat. Pero sobretot tingueu en compte que el Smith del principi es el bò, el que s'ha de veure. A partir de Dogma tot es menys.
Sobre la vida, miracles, frikades i cotilleos del sr Smith la wikipedia en va plena, aixi que no em sigueu vagos i si voleu saber més aneu alla.
Fins a la pròxima que no se quan serà. En un periode indeterminat que va des de quan em plagui fins al 10 de Setembre, dia en que actualitzaré si o si sino he posat res abans parlant, probablement, de sèries per l'any 1 A.L. (after Lost XD). Un homenatge a Fringe o una oda al vici no gens sa que es Gossip Girl.
No hay comentarios:
Publicar un comentario