lunes, 13 de septiembre de 2010

Resident Evil: Ultratumba o "esto lo han hecho para poner a los tios"

1996, Japó, Oficines Centrals de CAPsule COMputer (CAPCOM).

El virus T i el seu antivirus, la font de tot


En plena efervescencia dels Survival Horrors, CAPCOM decideix crear un joc capaç de rivalitzar amb el mític (per aquella época) Alone in the Dark. El resultat es batejat amb el nom de Biohazard (conegut per aquí com a Resident Evil). La dificultat, la mecànica de joc, i un llarg etc, de coses van fer que tots els jugadors li guardéssim un lloc especial en les nostres biblioteques. L'èxit va propiciar diverses secueles de la saga com el 2 amb Chris Redfield, el 3 amb Nemesis, el 4 amb Leon S. Kennedy i Ada Wong, i el més recent RE:5. També altres històries menys destacades com el 0, els notables code verónica, o els experimentals Outbreak (mític elefant XD).

Wallpaper del remake per GameCube del RE1


En una època en que en cinema d'acció semblava necesitar de noies exuberants i arguments de videojocs per captar el jovent a les sales de cine, Paul Anderson va decidir aprofitar el filó i probar sort amb Resident Evil, basada en l'argument del primer joc. La guapa triada per fer d'Alice va ser Milla Jovovich, una decisio que pasats els diversos capítols de la saga es pot considerar encertada. Acompanyada de diverses fèmines (Michelle Rodriguez, Ali Lartet i Sienna Guillory) amb vestimenta lleugera i arrapada (recordar el mític vestit vermell de Alice a RE1), Alice repateix estopa i polvora a uns zombies de escasa varietar de diseny al principi, pero que a cada entrega tenien algun "guinyo" per als fans dels jocs.

Zombis, botes altes, vestit insinuador, armes i noia sexi: cóctel altament dirigit a tios XD


Entrant ja en matèria i resumint el que se sap de la saga fins ara, la corporació Umbrella experimente amb un virus que pot reactivar teixit mort. Accidentalment el virus s'expandeix per "la colmena" i la IA anomenada la Reina Roja la conté. Un grup d'especialistes d'Umbrella son enviats a investigar els fets causant el despertar dels morts-vivents. Alice sobreviu, la colmena es segellada i un dels companys del grup acaba amb una ferida i es segrestat per umbrella per al projecte Némesis.





Umbrella en el seu afany per tornar a tenir el control intenta reobrir la colmena, pero se'ls escapa de les mans i tanca a tothom dins de Racoon City en un intent de contenir la infecció i fer servir la ciutat com a banc de proves per a Némesis i Alice. Finalment Alice aconsegueix que Némesis es rebeli i es capturada per umbrella. El film acaba amb Alice fugant-se d'unes instalacións d'Umbrella on han seguit experimentant amb ella.



A Extinción, Alice es troba amb un grup de refugiats que intenta escapar de la infecció. Alice intenta ajudarlos a arribar a Arcadia (la ciutat sense infecció) mentre alhora proba d'escapar de les mans de Wesker, el president d'umbrella que la vol recuperar i experimentar amb ella. Finalment Alice aconsegueix un helicopter en el que enviar els seus amics (entre ells Claire Redfield) a Arcadia i destrueix un laboratori d'Umbrella on troba centenars de clons d'ella amb els mateixos poders psíquics.



L'spin off d'animació anomenat Degeneración, explica la història de Claire Redfield i Leon S. Kennedy, entrecreuant l'argument entre el que passa als videojocs i a les películes. Tracta de com intenten impedir que el virus T es traslladi als EEUU.



Un cop entrats en matèria, en quan a la película que ens ocupa té de tot. En linies generals es millorable. L'escena de presentació del repartiment en ple Shibuya la vaig trobar brutal, amb una calma i despres el plano allunyant-se i mostrant la invasió.



La escena posterior, en la que es presenta a Wesker com a antagonista i a una Alice que busca revenja es senzillament un: justifiquem el 3D incloent flipades mil, la majoria excesivament surrealistes. La película al cap de 10 minuts dona un tomb interessant, ensenyant una Alice novament terrenal i que se sent sola. Remarcable aquell impàs en que es grava el seu diari personal (no entenc com mes de 160 dies i encara té bateria i cinta XD). Es un dels moments més destacats argumentalment.



Al tornar cap a la civilització la cosa torna a lo esperable: zombies, flipades i bales ( ningu els ha ensenyat a fer algo més que un us del bullet time?? acceptable, pero excesivament recurrent) . Menció destacable l'escena de l'avió aterrant amb Luther West exibint q es poden flipar clarament. Es trist que des del primer moment en que et presenten els personatges saps clàrament qui morirà i qui no, malgrat alguna sorpreseta inesperada. Tampoc s'entén que tants dies com portaven tancats i precisament aconsegueixen trencar la fortalesa aleshores XD, pero aixo es argument, lo cual puc acceptar. El que clarament no es acceptable es l'escena de les dutxes. Pero senyors guionistes, que fan!!!! l'escena aquesta esta a huevo perque la Alice ensenyi cacha. Que vale que la Claire amb el cabell mullat flipant-se es la mar de seductor, pero tots (si tots) voliem veure una lluita a lo onechanbara (no volgueu saber que es, perque la película no te delicte).



L'aparicio de Chris es un guinyo a Prision Break clarñisim. Una mica desaprofitat com a personatge, perque no li dura ni un quart d'assalt a Wesker, malgrat que tot fan dels jocs sap que no pot morir. La fuga es basicament inversemblant. El moment del teulat està a l'alçada de l'esperable pero el passeig pel clavagueram es fa soporífer.



En quant a la conclusió de la película nomes puc dir una cosa, jo vull que el meu cotxe tingui uns vidres com els de la escena del combat. L'exces de grimilla que fan els chuchos sobra, i bueno, el senyor inmortal aposto que no se com, pero es com terminator: "tornaré".



L'epíleg es clarament la porta a la seguent película per si aquesta fa prou caixa. Agrairia algo més banal per la propera, Com un outbreak, amb desconeguts. Luther està bé com a personatge, aixi que podrien aprofitar i reunir diversos estereotips desconeguts i fer algo més en plan supervivència que no pas això. Pero tots sabem que no serà pas aixi.



En quan a planos de càmera i l'us del 3D la película es correcte. Algun efecte interessant com la realentització de la lluita de Claire i l'home de la destral, i algun plano de càmera correcte. El 3D carrega molt la vista, en especial en els moments del chulazo wesker. Es com una mescla de chulazo de crepúsculo amb ulleres, i acròbata hormonat. Amb el carísma que té al joc i lo desaprofitat que està aqui. El guió no es el millor per al seu lluiment, i la interpretaciño tampoc es que doni gaire de si.



En resum película només recomanable per als fans de la saga. Sino probablement us aborrireu perque us perdreu aquells detallets posats per als fans. Tampoc aneu si us carrega molt el 3d. Malgrat les constants pauses entre escenes amb 1 segon de pantalla negre, surts de la sala amb mal d'ulls. No es recomanable si no heu vist la resta de películes. En especial la 3, perque les referències son constants. Malrgat tot, es pot seguir si et donen 4 idees bàsiques gràcies als flashbacks. I si teniu lentilles (no com jo), porteules, perque dur 2 ulleres al damunt es molt incomode. 

Properament una de séries.


1 comentario:

Anónimo dijo...

uni1987"esto esta hecho para poner a los tios" si jajaja. Buena crítica compañero de butaca. Coincido contigo en lo previsible que es la película, la falta de un diálogo más ocurrente y el excesivoooo uso del bullet time, o efecto matrix. También creo que la escena de las duchas debería haberla realizado Alice, pero...en fin, esta bien si sigues la saga, sino te la puedes saltar tranquilamente.
PATRI